Ikea fa realitat un conte curt de denúncia social del 2000

El que faltava. És clar que quan fas un conte “distòpic” (per oposició a utòpic), intentes alertar sobre què passarà en el futur si tot continua com en el present, però no esperes que la teva denúncia d’anticipació social es faci realitat. O si?

"Germà I, el gran" és un conte curt que vaig escriure l’any 2000, just després que acabés la primera temporada del programa “Gran Hermano” i que vaig incloure al recull de relats breus "Revolta Alcalina" el 2001. Mitjançant l’exageració i la reducció a l’absurd, en aquest conte intento criticar una realitat present plantejant com serà la nostra societat en un futur si tot continua igual.

Doncs bé, aquest futur ja ha arribat i el meu malson s’ha fet realitat, tal i com he vist al blog "la criatura creativa": Ikea instala un apartamento en el metro de París. Es diu “Appart Ikea” i és una habitació de 56 m2 que els d’Ikea van instal.lar just al mig del pas. Aquesta vivenda comptava amb parets transparents gràcies a les quals tothom podia veure què feien les 6 persones que hi van viure del 9 al 14 de gener.

Que hi dieu; em vaig avançar al futur? o és que la societat va marxa enrere? Bé, jo el futur el desconec, però en aquest cas penso que només calia aplicar una mica de lògica. Us convido amb aquest post a llegir el conte i establir paral·lelismes i diferències.

ahir era el National Handwriting Day, però ho pot ser cada dia

Ahir, dia 23 de gener, es va celebrar el National Handwriting Day, un dia dedicat a l'escriptura a mà als EUA. Amb tota la tecnologia que tenim, xarxes socials, streaming, cercadors instantanis, etc. i tot per conèixer l'existència d'aquesta diada just el dia després. Ja té nassos; i ara què hem de fer, esperar-nos un any?

la clau

la clau : no només per llegir

la clau: si un aforisme sol pot obrir moltes portes, un recull és tot un joc de claus universal

entre lladres es reconeixen

extrec bitllets d’una entitat
que intento ingressar en una altra
nous com són, perfectes i pulcres,
Déu a la terra! però el caixer me’ls retorna
amb un brunzit reprovatori tot advertint:
aquests bitllets són d’origen dubtós,
si us plau no els torni a introduir

la guerra per la cultura continua, benvinguts a les trinxeres copyleft!

copyleft
Avui han tancat megaupload i sembla que hagi començat, doncs, la III Guerra Mundial o la de manera genial denominada World War Web; però aquesta guerra fa molts anys que dura. Enfrenta, d’una banda, el moviment copyleft per la cultura lliure i el procomú; de l’altra, les grans multinacionals i els estats que en són hostatges.

Les grans multinacionals exigeixen lleis del copyright més punitives i els estats, per a servir els seus senyors, els han redactat a mida les lleis #SOPA i #SINDE. Amb aquestes, les eines de censura i repressió són cada cop més efectives, però només són possibles en un sistema de copyright restrictiu i propietari. Això significa que, en realitat, el futur és a les nostres mans.