quan s’esgoten la imaginació
i la creativitat, comencen
els homenatges a tercers

què he de fer per no oblidar
el pastís d’aniversari?
deixar-hi, just al damunt,
les claus del cotxe
a la nevera

extrec bitllets d’una entitat
que intento ingressar en una altra
nous com són, perfectes i pulcres,
Déu a la terra! però el caixer me’ls retorna
amb un brunzit reprovatori tot advertint:
aquests bitllets són d’origen dubtós,
si us plau no els torni a introduir

no et pots fiar de qui
afirma no haver-se
equivocat mai; especialment
si diu la veritat

que petita ens sembla l’oportunitat
quan és al nostre abast i
que gran quan ja l’hem perduda
i ens la mirem de lluny