la natura
ens deixà en préstec
el seus fruits;
els interessos s'acumulen,
i alguna generació
haurà de tornar-los
a corre-cuita;
massa tard sens dubte.

L'OCELL ÉS LLIURE
DE VOLAR ON VULGUI

(sempre i quant la seva trajectòria
respecti els límits de la gàbia)

si no actuo
és perquè penso massa,
i llavors tota acció
resulta absurda.

Si no han estat
(impreses en el llibre)
no seran ara
(dedicatòries)