amagat rere uns esbarzers
m'estiro panxa amunt
sobre una pedra i allí,
on no em veu ningú,
penso

cada vegada
com si fos la primera
mira la lluna,
que sempre serà nova,
i oblida't dels poetes

la part que et preocupa
menys seriosament del procés
determinarà la qualitat final d'aquest

la llibertat,
triar entre taronja i llimona;
la revolució,
una “Fanta” de poma

un poema es reconeix
perquè després del punt
continua.

cremant la teva foto
vaig inhalar el fum,
neutralitzador del verí

la intel·ligència
és la ciència aplicada
de la curiositat

és robar als pobres
per a repartir-ho
entre els rics.

si la cara
és reflex de l'ànima,
tu ets un dimoni
molt maco.

hi ha qui es llepa
les ferides
per a curar-les;
hi ha qui les troba
dolces.