APARAULA’M : Tremp

Tremp és la paraula que apadrino en aquesta pàgina en motiu dels actes de commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, seguint la proposta APARAULA'M d'en Víctor Pàmies.

Em referiré, però, al tremp en l’accepció que té a veure amb la cal·ligrafia, ja que és un mot que sovint he d’explicar quan exposo els llibres artesans escrits a mà.

En aquest sentit, el tremp fa referència al tall net i en en biaix que es fa al canó d’una ploma per adequar-lo a l’escriptura a mà. Més modernament, també fa referència a la petita làmina de metall que fixada a l’extrem d’un mànec de fusta, o bé d’una ploma estil·logràfica, s’empra per escriure.

tremp de cal.ligrafia

Segons Joan Coromines, el verb trempar prové de temprar (temperar), que significa ple de salut i de vigor. Partint del seu ús relatiu al cos humà, el verb va prendre tota una sèrie d’aplicacions diferents: donar elàstica consistència als metalls; tallar una ploma per adequar-la a l’escriptura; condimentar el menjar i també el sentit sexual que encara conserva (tot i que inicialment era aplicat indistintament a ambdós sexes com a “excitació sexual”).

En el sentit que ens ocupa, la ploma d’oca emprada per escriure s’havia de tallar o afinar: “lo notari trempa la ploma e demana tinta”. I de qui sabia escriure se’n deia que “té una ploma molt ben trempada”.

I per acabar, i com a anècdota, quan vaig passar del col·legi a l’Institut, i per tant del poble a la ciutat, una de les coses mes xocants era que nosaltres sempre havíem dit “trempador” a l’estri per fer punta al llapis, que a ciutat es deia “maquineta” i aquest fet distintiu provocava moltes rialles. Quina poca gràcia! A mi sempre m’han agradat tant el verb trempar com el tremp per escriure ;-)

Compartir llibres artesans