El transvàs de la propietat cultural a mans d’ens privats (editorials, discogràfiques, etc.) entre altres perjudicis pot dur a l’exclusió social.
Per exemple, com puc participar jo d’una conversa sobre l’últim best-seller de vampirs si no és comprant-lo i llegint-lo?
El préstec bibliotecari sembla cada cop menys factible: de moment han acabat les subvencions a la subscripció de revistes per biblioteques, que amb les retallades tampoc tenen diners per comprar llibres, i no m’estranyaria gens que s’acabés imposant el cànon al préstec com es fa en altres països europeus (Aquí, de moment, aquest cànon el paga l'estat).
Una altra opció seria que algú em deixés el llibre després de llegir-lo, com s’ha fet sempre fins ara. En el cas dels llibres en paper l’únic problema és trobar aquesta persona, però pel que fa als digitals la situació es complica per moments. Fa quatre dies volia deixar un llibre a un amic i no vaig poder perquè l’editorial no el deixa prestar a través del Kindle. Amb segons quins llibres digitals (els no-llibres) ens estan colant una pèrdua de drets paral·lela a la que patim com a treballadors i per això és important recolzar els llibres sense DRM.
