blog de ferran

Deu anys del primer llibre artesà

Fer maquetes és important perquè moltes vegades hi ha una gran diferència entre el concepte que has imaginat i la seva aplicació. Cal fer-les ben aviat en el procés de disseny, per evitar un malbaratament d’energia en la direcció equivocada i perquè solen obrir nous camins.

Aquest és el cas de la primera maqueta de llibres artesans, que l'estiu del 2002 va donar inici al projecte i va servir per establir les mides i processos que m’han acompanyat durant aquests deu anys.

primera maqueta llibres artesans

Com a maqueta que és té els seus defectes: el paper emprat són folis d’oficina, les pàgines es van humitejar tant que van quedar blegades i la tinta traspassa el text de full a full (ho podeu apreciar en la segona imatge). El verd de la cal·ligrafia, que contrasta amb el taronja de l’interior de la coberta, devia ser la única tinta disponible a casa; en aquella època tenia més il·lusió que recursos - i això deu ser l'única cosa que no ha canviat en deu anys.

Arts Libris, BCN BEER FESTIVAL, els llibres i les cerveses del futur!

BCN BEER FESTIVAL de Cervesa Artesana
Ara fa deu anys, quan vaig començar a fer llibres a mà, tenia molt clar que a mesura que tot fos cada cop més digital, intangible, eteri i incorpori l’artesania i els llibres artesans anirien recuperant el seu valor.

Paradoxalment, en el cas dels llibres, aquesta recuperació social del valor de l’artesania s’ha fet esperar en la mesura que totes les previsions de gurus i mitjans de comunicació han fracassat estrepitosament: el llibre electrònic, que fa justament deu anys que diuen que acabarà amb el paper, amb prou feines comença ara a aixecar el vol. La revalorització, doncs, s’ha posposat.

“el paper està acabat, ha arribat el dia del judici final, la tinta electrònica acabarà amb el llibre físic... bla bla bla bla és l’apocalipsi del paper, els llibres ja són cosa del passat... bla bla bla bla bla” - 10 anys escoltant la mateixa cantarella, quin avorriment!

Però és cert que, malgrat que les previsions optimistes destinades a generar un mercat digital han fracassat fins ara, Aquest Any, Si. O Sembla Que Si. Després de 10 anys en el que s’ha venut i proclamat la mort del paper i el transvasament de la tinta mineral a l’electrònica, enguany és possible que l’encertin i que el llibre digital arrenqui d’una vegada. I tot això, val a dir-ho, perquè ha arribat Amazon, perquè sinó en tindríem per deu anys més.

amor condicional

Mai no havia sentit mencionar la raça podenca fins que vaig començar a passejar l'alai. Fou passant per davant del gitano del barri, el que ven tabac i mocadors de paper en cadira de rodes: "un podenc!", em va dir, com si estigués molt content de veure'n un. “És un gran gos, són molt bons caçadors...”, afegí.

Des d'aquell dia, molta gent m'ha demanat pel carrer: "És podenc, oi?". Els caçadors la reconeixen de seguida, cosa que a voltes - quan se la miren com si fos un caramel - no em fa cap gràcia. Pel que he investigat per internet si que s'assembla molt físicament al podenc portuguès mitjà [Conhece o Podengo Português?]. També coincideix amb les característiques que s'atribueixen, en general, als podencs: intel·ligència, vivacitat, alegria, sociabilitat...

Però hi ha una singularitat d'aquesta raça que em fascina: es diu que són molt fidels, però poden perdre aquesta fidelitat a conseqüència d'un càstig que considerin excessiu. Ho trobo genial.

M'encanta tenir un gos amb personalitat, que es troba en termes socials entre el gos i el gat.

Artista? digueu-me artesà, gràcies

Si fas llibres únics a preus desorbitats ets un artista.

Si fas llibres únics elitistes el contingut dels quals ni tan sols es pot llegir per Internet, ets un artista.

En canvi, si fas sèries curtes de llibres a mà, per molt que siguin tots diferents, ets un artesà.

D’altra banda, si escrius i et publica una editorial, ets un escriptor.

Si escrius, auto-edites les teves obres i tens sort algú et considerarà, també, un escriptor.

Ikea fa realitat un conte curt de denúncia social del 2000

El que faltava. És clar que quan fas un conte “distòpic” (per oposició a utòpic), intentes alertar sobre què passarà en el futur si tot continua com en el present, però no esperes que la teva denúncia d’anticipació social es faci realitat. O si?

"Germà I, el gran" és un conte curt que vaig escriure l’any 2000, just després que acabés la primera temporada del programa “Gran Hermano” i que vaig incloure al recull de relats breus "Revolta Alcalina" el 2001. Mitjançant l’exageració i la reducció a l’absurd, en aquest conte intento criticar una realitat present plantejant com serà la nostra societat en un futur si tot continua igual.

Doncs bé, aquest futur ja ha arribat i el meu malson s’ha fet realitat, tal i com he vist al blog "la criatura creativa": Ikea instala un apartamento en el metro de París. Es diu “Appart Ikea” i és una habitació de 56 m2 que els d’Ikea van instal.lar just al mig del pas. Aquesta vivenda comptava amb parets transparents gràcies a les quals tothom podia veure què feien les 6 persones que hi van viure del 9 al 14 de gener.

Que hi dieu; em vaig avançar al futur? o és que la societat va marxa enrere? Bé, jo el futur el desconec, però en aquest cas penso que només calia aplicar una mica de lògica. Us convido amb aquest post a llegir el conte i establir paral·lelismes i diferències.

ahir era el National Handwriting Day, però ho pot ser cada dia

Ahir, dia 23 de gener, es va celebrar el National Handwriting Day, un dia dedicat a l'escriptura a mà als EUA. Amb tota la tecnologia que tenim, xarxes socials, streaming, cercadors instantanis, etc. i tot per conèixer l'existència d'aquesta diada just el dia després. Ja té nassos; i ara què hem de fer, esperar-nos un any?

la guerra per la cultura continua, benvinguts a les trinxeres copyleft!

copyleft
Avui han tancat megaupload i sembla que hagi començat, doncs, la III Guerra Mundial o la de manera genial denominada World War Web; però aquesta guerra fa molts anys que dura. Enfrenta, d’una banda, el moviment copyleft per la cultura lliure i el procomú; de l’altra, les grans multinacionals i els estats que en són hostatges.

Les grans multinacionals exigeixen lleis del copyright més punitives i els estats, per a servir els seus senyors, els han redactat a mida les lleis #SOPA i #SINDE. Amb aquestes, les eines de censura i repressió són cada cop més efectives, però només són possibles en un sistema de copyright restrictiu i propietari. Això significa que, en realitat, el futur és a les nostres mans.

gegants multinacionals en vaga; això no era cosa del proletariat?

Algunes empreses d’Internet com Google, Facebook, foursquare, etc.... estan valorant la possibilitat de tancar la persiana el proper dia 23 de Gener. A Wikipedia ja han pres la decisió de tancar demà dimecres. Això significarà un dia sense Viquipèida i pot suposar també també un dia sense google, facebook, piulades al twitter, etc. el 23. El que es diu “un dia perdut” per molta gent, més perdut encara que quan plou (però per les mateixes minses raons).

El tancament seria en protesta per la llei SOPA, que igual que la llei SINDE espanyola té al darrera la indústria discogràfica i pretén donar facilitats a empreses privades per a tancar webs.