amor condicional

Mai no havia sentit mencionar la raça podenca fins que vaig començar a passejar l'alai. Fou passant per davant del gitano del barri, el que ven tabac i mocadors de paper en cadira de rodes: "un podenc!", em va dir, com si estigués molt content de veure'n un. “És un gran gos, són molt bons caçadors...”, afegí.

Des d'aquell dia, molta gent m'ha demanat pel carrer: "És podenc, oi?". Els caçadors la reconeixen de seguida, cosa que a voltes - quan se la miren com si fos un caramel - no em fa cap gràcia. Pel que he investigat per internet si que s'assembla molt físicament al podenc portuguès mitjà [Conhece o Podengo Português?]. També coincideix amb les característiques que s'atribueixen, en general, als podencs: intel·ligència, vivacitat, alegria, sociabilitat...

Però hi ha una singularitat d'aquesta raça que em fascina: es diu que són molt fidels, però poden perdre aquesta fidelitat a conseqüència d'un càstig que considerin excessiu. Ho trobo genial.

M'encanta tenir un gos amb personalitat, que es troba en termes socials entre el gos i el gat.

relacionat
articles: 
Compartir llibres artesans