“Hormigoizko pareta baxua ondo legoke apal gisa”, pentsatu zuen mutilak honen gainean esertzean, “eguzkitarako ukendua gordetzeko egokia”: zementuzko triangelu haren barruan, argiak errebotatu eta airea zartatzen zuen masa trinko bat eratuz.
Plazaren erdian, iturri bat zegoen lekuan, nexka batek iturri-muturretik zurrupatzen zuen ura.

El Comitè de Govern s'instal·là en la mateixa sala on havia estat abatut, uns dies abans, l’anterior president.

L’havia rematat el mateix cap dels revoltats, el Capità General de l’exèrcit, que en aquells moments presidia l’acte.

Ocupava una butaca d’estil colonial en l’arc d’una taula semicircular, que recordava als ministres la seva condició idènticament subordinada. Tots estaven a la mateixa distància d’ell, i les seves cadires eren sensiblement més baixes i petites.

Ahir, 4 dies abans de la diada de Sant Jordi, van parlar de llibres artesans a RAC1: Miquel Iceta “CiU i Carretero volen fer-li la pinça a ERC”… i Llibres artesans. Poques notícies han tingut la capacitat d'alegrar-me el dia com aquesta. A banda del reconeixement en si mateix, el nombre de visites ha augmentat espectacularment. La capacitat de difusió que continuen tenint els grans mitjans tradicionals, inclús dins de la mateixa xarxa que a vegades sen's presenta com a un món apart, és enorme.

Podeu llegir el recull "petjades obagues", al complert en aquest àlbum: picasaweb.google.com/llibres.artesans/PetjadesObagues

La primera carta me la va tornar estripada, dintre d’un sobre, sense res més a l’interior. La segona em va arribar cremada, igualment com a única resposta. He rebut la tercera sense obrir i ho he deixat córrer.

En part em sap greu, però és millor així. L’últim cop que el Chusqui va vindre a casa, ara farà tres mesos, ja no anàvem gaire bé. Va entrar sense saludar, fumant, i de seguida va anar a lo seu, tot just m’havia assentat altre cop per acabar d’esmorzar.

La primera carta me la devolvió rasgada, dentro de un sobre, sin nada más en el interior. La segunda me llegó quemada, igualmente como única respuesta. He recibido la tercera sin abrir y lo he dejado correr.
En parte me sabe mal, pero es mejor así.
Cuando Chusqui estuvo en casa por última vez, hace ahora unos meses, ya no íbamos muy bien.
Entró fumando sin saludar y enseguida fue a lo suyo, apenas me había vuelto a sentar para terminar mi almuerzo.
- Es que eres un pasivo, eres más tranquilo que un chopo, tio.

Va despertar-se sola, molt trista. Anhelava l'escalfor d'algú i es va abraçar, però no en tenia prou. Va exprémer el coixí contra els pits i, mentre acariciava els cabells del seu amic amb una mà, amb l’altra li pessigà el cul.

Es va seguir masturbant, suaument, fins que va llençar-lo contra la paret. Portava massa temps amb aquest succedani, i va pensar que, si de veritat volia l’Albert, havia d’actuar com si ja el tingués. Podia portar-li un regal, per exemple.

La novetat en llibres artesans per aquest Sant Jordi és el recull d'aforismes "si pica, cura", del que ja es poden llegir bona part dels escrits a la web de llibres-artesans. També es publicarà una reedició especial del recull “Escrits en tinta invisible”, en tinta xinesa sobre paper sulfurat; Un llibre únic, esgotat de fa temps, al que en aquesta ocasió s'hi afegeix un nou poema inèdit.

Com cada any, aquest 2009 la parada de llibres artesans es muntarà a la Plaça Sant Domènec de Manresa, i s'hi podran llegir en paper, manuscrits i enquadernats a mà per l'autor, Ferran Cerdans Serra, els llibres que es es troben publicats a la web.

Llibres de poemes d'altres temporades escrits a mà, com ara "flascó d'essències curatives" o bé "petjades obagues", així com els anteriors dos reculls d'aforismes “màximes i mínimes” i “la dita a l'ull”, seran presents per a llegir, palpar i olorar, directament de les mans de l'autor a les de les persones que s'hi apropin.

[Ubicació parada llibres artesans a Manresa]

Dins d’aquell hipermercat m’oferien de tot, però jo tant sols havia entrat a per les ofertes de la quinzena, que per sort coincidien amb la meva dieta diària: espaguetis, tomàquet triturat i llegums cuites. De passada, això sí, sostreuria uns puntafines de qualitat, massa cars pel meu sou de gresca justa.

Supermerkatu horretan denetik eskatu zidaten, baina ni hamabostaldiko beherapenen bila nindoan soilik, zorionez nere eguneroko jan-neurriarekin koinziditzen zutenak: espagetiak, tomate birrindua eta eltzekariak. Depaso, hori bai, kalitatezko zainzuri batzuk ostuko nituen, parrandarako ere juxtu ematen duen nire soldatarentzat garestiegiak.