El Pep aixecà la balda enfurismat i va creuar d’un bot la portalada, abaixant el canó de l’escopeta per no topar amb la llinda. El portal espetegà al seu darrera.

Els gossos, que no solien fiar-se de la trampa que representava la porta, ja havien sortit pel forat del rec. Algú l’havia despertat fent trompos a l’era, i s’encaminava cap allí voltejant el cobert, que li impedia encara veure el vehicle. El sentia giravoltar, derrapant sobre la cendra, i els seus peus no donaven a l’abast intentant seguir el ritme del cor alterat. Estava molt neguitós.

Després de pelar les patates, les va tallar a tires i les llançà a una paella amb oli bullint. Un cop fregides i espolsades, les deixà sobre un plat amb paper absorbent, i va intentar recordar la recepta.

Era inútil. Va sortir de la cuina, cap al menjador, i el gos començà a queixalar-lo als turmells.

- Speed!

Mai havia estat tant a prop d’una ovella. Rera un filat, sobre el camí de carro per on passejava aquell matí, l’havia mirat fixament, deixant de pasturar.
Des d’allí dalt, aquell rostre intimidador li feu abaixar el cap dos o tres cops. La curiositat l’havia obligat a tornar a guaitar, en inferioritat de perspectiva, allò que l’aterria.

Nunca había estado tan cerca de una oveja. Tras una alambrada, sobre el camino carretero por donde paseaba aquella mañana, lo había observado fijamente, dejando de pastar.

Desde allí arriba, aquel rostro intimidatorio le hizo bajar la cabeza dos o tres veces. La curiosidad lo había obligado a volver a mirar, en inferioridad de perspectiva, aquello que lo aterrorizaba.

Disposem el Gran Artista Plàstic dins d’un pis acabat d’enguixar. La missió del Gran Poeta Urbà és decorar les parets. El tema és lliure.

Necessita un ambient favorable i gens de soroll. També els pots ben arrenglerats, els pinzells ordenats pel seu gruix i paper de diari.

Tenia d’aconseguir arribar a l’oficina immediatament. Ja havien passat els vint minuts de l’esmorzar i la porta del carrer, al final del passadís, s’estava obrint. Els seus companys tornaven a la feina.

Però el fluorescent que brillava al sostre continuava atraient-lo com a una mosca. El Truski, espaordit, s’arrambava impotent a la paret, amb l’entrepà encara a les mans.

Tenía que conseguir llegar a la oficina inmediatamente. Ya habían pasado los veinte minutos del desayuno y la puerta de la calle, al final del pasadizo, se estaba abriendo. Sus compañeros volvían al trabajo.

Pero el fluorescente que brillaba en el techo continuaba atrayéndolo como a una mosca. Truski, despavorido, se arrimaba impotente a la pared, con el bocadillo aún en las manos.

Com a consequència d'un intent de posar dates al meu passat, he creat una galeria amb els relats breus que em van publicar al diari GARA l'Abril del 2000, amb il.lustracions de TASIO.
De RELATS BREUS GARA 04-2000

Demà diumenge, 28 de Septembre, llibres-artesans estarà present a la Fira de Sant Miquel de Santpedor, durant tot el dia. Si us veu quedar sense el llibre que volieu per Sant Jordi (segurament degut a la pluja que va caure a l'hora punta, i que va significar el final de la diada per a mi), tindreu l'oportunitat de llegir, fullejar i, tal volta, comprar, algun dels exemplars inèdits de llibres artesans. Entre aquests, tindreu disponibles:

• 5 "ànimes nues"
• un parell de "petjades obagues" i "flascó d'essències curatives"
• un (1) "escrits en tinta invisible", en paper sulfurat: Únic!! recuperat d'una amiga a la que li havia deixat i ja no me'n recordava...
• alguns exemplars més dels reculls de poemes "la dita a l'ull" i de "màximes i mínimes"
• De la col.lecció "mala llet en pols", diversos exemplars de "la guerra continua" i de "mones de pasqua"
• els reculls de relats breus "perdonin que no em disculpi" i "revolta alcalina"

I si no ens veiem demà, fins a la propera!

El cafè li cremava als dits, a punt de desfer l’esprimatxat plàstic del got, i el va deixar damunt la paperassa. Era el segon que havia anat a treure a la màquina del passadís, fora de la sala, ja que feia estona que no estava a gust amb els companys de feina.
Eren tots al voltant d’una gran taula rectangular, a la secció de nous projectes de la ARC, una multinacional de components electrònics adaptables al cervell humà.