7 fonts cal·ligràfiques d'autor

Enviat per ferran el dc., 23/07/2014 - 08:44

7 fonts cal·ligràfiques de qualitat basades en escriptures reals, i perquè potser algú haurà de dissenyar aviat la “Catalan Scribe”.

En general, les tipografies inspirades en la cal·ligrafia no em solen agradar, potser perquè fa dotze anys que escric els llibres a mà: si algun dia ho necessités les escriuria jo mateix, millor o pitjor. Segurament em sortirien totes les lletres diferents i el fet és que, per molt que se’n creïn imatges ideals (o idealitzades), si observem qualsevol manuscrit medieval veurem que no hi ha dues lletres iguals. Malgrat que avui en dia amb el format Open Type existeixen opcions per solucionar-ho (en part), les fonts cal·ligràfiques em semblen massa regulars i no les solc emprar.

Malgrat això, i tot i que en realitat serà una lletra de fantasia, fa deu anys que estic dissenyant una font basada en una cal·ligrafia pròpia. Així que després del recent treball de recerca, força exhaustiu, he sel·leccionat 7 fonts cal·ligràfiques d’alta qualitat que estic estudiant. Penso que us agradaran i estimularan, així que comencem!

P22 DA VINCI

Interpreta les formes lliures manuscrites als quaderns de Da Vinci. Dissenyada per Denis i Richard Kegler l’any 1997, consta de la versió invertida -a la manera de Leonardo-, anomenada Da Vinci Backwards, i amb una versió d’esquerra a dreta. Com a extra, inclou 72 dibuixos extrets també dels diaris i quaderns d’aquest artista fascinant.

PABLO

Font Brush Script del 1995, dissenyada pel britànic Trevor Pettit partint de la signatura de Pablo Picasso. Intenta captar la rica varietat formal de la grafia personal del pintor, amb un resultat amb molta força, vigorós.

AQUILINE

Basada en l’escriptura del mestre cal·lígraf del segle XVI Ludovico degli Arrighi. Sofisticada però llegible i elegant, presenta característiques singulars, com ara l’espectacular globus de la A capital, així com algunes floritures un pèl exagerades en les capitals B, D i L. També destaca per les minúscules, compactes amb ascendents molt alts. És una font amb molta personalitat i correcta històricament.

BICKHAM SCRIPT

Dissenyada per Richard Lipton, és una font display pensada especialment per a títols i texts curts. Basada en l’escriptura manual dels mestres cal·ligrafs del segle XVIII, tal com apareixen en els gravats de George Bickham. Presenta dotzenes de variacions alternatives dels glyphs.

P22 CEZANNE

Creada per Michael Want i James Grieshaber el 1996 pel Philadelphia Museum of Art, intenta reproduir l’escriptura manual de l’artista francès. Es complerta amb la font Cezanne Sketches, que recrea gran varietat d’imageria extreta de l’obra de Cezanne.

GIAMBATTISTA

Script cursiva del 2004 de Gert Wiescher; reflexa l’estètica d’un dels tipògrafs més famosos, Giambattista Bodoni. Tal com explica el dissenyador, la idea era dissenyar una cancelleresca a la manera de Bodoni, una “Non-Bodoni Bodoni”, en el sentit que no presenta les característiques del seu tipus més famós que porta el seu nom: Bodoni.

AMERICAN SCRIBE

Thomas Jefferson va escriure la declaració d’independència dels EUA l’any 1771, però aquesta no és la seva lletra sinó la del copista que va passar a net l'esborrany, Timothy Matlack. Aquest escriba va fer còpies de documents d’altres personatges de l’època, com el llavors general George Washington. La recreació digital és de Brian Wilon de l’any 2000. Potser aviat algú haurà de dissenyar la “catalan scribe”?