No és tan rar escriure els llibres a mà!

Sóc un “bitxo raro” per escriure els llibres a mà? O potser no tant? El cert és que la història va plena d’autors que han escrit llibres en més d’un sentit del verb: en el sentit de compondre una obra i en el de traçar-ne els mots sobre el paper.

L'estiu del 2002, quan vaig començar a fer els Llibres Artesans manuscrits i pintats a mà, va ser en bona part per falta de recursos. La tinta d’impressora es ven a preu d’or líquid, mentre que la tinta d’escriptura de qualitat, en comparació, és molt barata; amb uns quants fulls de paper verjurat, un cànem i un flascó de tinta podia fer, doncs, una sèrie de llibres i vendre’ls pels carrers o bé intercanviar-los.

Pàgina manuscrita - Escrits en tinta invisible

A més de necessitat, però, també va ser afició: de petit ja escrivia a mà amb la primera ploma que vaig tenir, que era de canya i que encara conservo. Sant Tomàs d'Aquino també tenia aquesta afició, però era conegut per la seva famosa littera illegibilis. No es tractava, no obstant, del que nosaltres anomenem "mala lletra": el problema era d'interpretació. Usava abreviatures pròpies, difícils d’entendre; escrivia molt ràpidament i això l’obligava a modificar el ductus, etc.

Ferit i capturat a la batalla d’Agincourt, el poeta Carles d’Orleans va ser empresonat a Anglaterra el 1415, a la cel·la que ja ocupava el seu germà Joan d’Angulema. Allí va escriure la major part de la seva obra (no van sortir-ne fins al 1444!), però també van fer un llibre a mà alternant-se els capítols, ara un, ara l’altre.

A banda d’aquestes anècdotes, el més cèlebre escriptor a mà fou Petrarca, que es va passar la vida escrivint cartes i poemes, però també reproduint obres d’autors clàssics. En aquesta imatge (Bundesarchiv/CC-BY-SA) podem contemplar el seu art:

Handschrift Francesco_Petrarca

Petrarca va començar a copiar obres frustrat per la incompetència dels copistes, molts dels quals no entenien els texts i introduïen tota mena d'errors. A diferència d’aquests copistes, que aprofitaven cada centímetre disponible, Petrarca es caracteritzava per deixar uns marges ben amplis per a futures anotacions. Una de les últimes còpies que va fer abans de morir, “escrita amb traços de gran personalitat”, va ser De Vita Caesarum de Suetoni.

Però Petrarca també feia sèries dels seus originals, amb una lletra preciosa, i fins i tot escrivia exemplars d’encàrrec per altres poetes. Com veiem, doncs, d’autors de llibres manuscrits sempre n’hi ha hagut, així que no sóc tan rar: simplement vaig néixer amb uns quants segles de retard.

relacionat
Compartir llibres artesans