Respon al comentari

Germà I, el Gran

conte curt

Germà I el Gran Quan llogà els baixos no sabia encara per què els volia. Només intuïa que havien de ser transitats i amb uns bons vitralls, així que escollí una botiga àmplia ubicada al bell mig de la ruta comercial de la ciutat.

El primer dia només hi dugué una taula i es dedicà a fer solitaris tot observant la gent del carrer. De tant en tant, algun vianant s’acostava al vidre i l’espiava, ajudant-se amb la mà per evitar els reflexos. L’oferta visual no era prou atractiva com perquè s’hi estiguessin gaire estona, però el Germà descobrí aviat com li agradava que el miressin; sentir-se el forat de la punta del compàs, just al mig de la circumferència.

Així que l’endemà va portar-hi el llit, la tauleta, la tele i els fogons, que va distribuir d’una punta a l’altra de l’aparador. A voltes, algú intentava entrar-hi creient que es tractava d’una tenda de mobles, però de seguida va aconseguir més audiència i va trobar-se còmodament observat.

Ara que sabia per on tirar, va decidir fer d’un vidre translúcid la porta del bany. Col·locà un focus rere la tassa i un altre a la dutxa, per projectar la silueta. Durant els dos dies que duraren les obres començà a reunir un públic habitual. La noia que feia el cafè amb llet al bar del costat havia començat a saludar-lo.

En finalitzar les reformes no tenia cap racó on amagar-se. Tan aviat com pujà la persiana, a les vuit del matí, ja tenia dos badocs al davant. Il·lusionat, es va preparar l’esmorzar amb gran dedicació a l’aspecte visual, perquè fos ben entretingut. Dues hores més tard tothom volia saber què feia el noi de l’antiga tenda de roba; acabava d’estrenar el lavabo.

El diari local va enviar un periodista amb un fotògraf, cap al migdia, quan ja era gairebé impossible fer-se amb un bon lloc a peu d’escenari. El Germà els convidà a entrar mitjançant signes. La multitud els deixà passar amb respecte i enveja: eren els escollits que parlarien amb ell per primera vegada. Qualsevol altra persona que intentés colar-se hauria estat linxada, seguint les tàcites regles que s’havien establert entre els fans. L’autenticitat es mesurava per minuts, i els que l’havien descobert a les deu del matí consideraven espuris els nous seguidors que apareixien a les dotze.

L’entrevista fou breu però aclaridora. El mecanisme que havia enginyat era molt senzill: l’interior no seria visible, ni tan sols de dia, si un dispositiu no aclaria els vidres de l’aparador, ennegrits electrònicament. I per mostrar-lo als periodistes, va prémer un botó i es féu l’obscuritat.

Un gran desencís inicial s’apoderà del públic, però seguint un automatisme heretat, de seguida van trobar la ranura on inserir les monedes. Era en un plafó en què ningú no s’havia fixat abans, al costat de la porta. A la tarda, el canvi de les botigues del voltant s’havia esgotat.

Per fer-ho més atractiu ell no tenia accés al mecanisme, de manera que si s’acabés el crèdit quedaria sense música, sense fogons i a les fosques. Però això no va arribar a passar mai. Sempre hi havia algú que introduïa monedes mentre l’observaven fer-se una truita, calçar-se les sabatilles o escoltar música estirat al sofà.

La cerimònia de coronació, ideada per un articulista del diari local, era a punt un parell de mesos després. Aquell diumenge, l’alcalde en persona entregà i encasquetà al cap de Germà I, el Gran, la corona d’or i diamants de l’ajuntament. Al Germà li saltaven les llàgrimes i es va tapar la cara amb les mans. El públic va interpretar que no podia parlar de l’emoció i de seguida l’animaren amb crits de suport.

Fou una gran festa en reconeixement del que Germà I havia fet per tots els ciutadans: dotar de sentit una existència avorrida des que podien veure a algú fent el mateix que feien ells cada dia: rentar la roba, furgar-se el nas o cuinar els macarrons amb tonyina.

En fi, què us haig d’explicar. En aquells temps s’anava a la feina tot cantant una cançó popular i per sentir-se plenament realitzat tan sols era necessària una peregrinació diària a la cort de Germà I, el Gran.

• Revolta Alcalina • - 03/2001

Respon

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Més informació sobre opcions de format