Respon al comentari

un lot de Nadal anticonstitucional

conte curt

lot de Nadal anticonstitucionalAvui han entregat el lot a tot el personal i un cop sospesat he decidit que no el podria traginar. L'any passat vaig aconseguir arrossegar-lo fins a casa, però el record de l'aventura ha perdurat i enguany no he cregut tant en les meves possibilitats.

El cas és que el lot inclou fins a set ampolles de vins, caves i licors, diversos torrons, neules i una gran llonganissa, entre altres components de dubtosa qualitat però de pes molt generós. La pregunta que ha sorgit en veure’l a terra ha estat: supera la càrrega màxima que podem aixecar, per llei, els treballadors del metall?

Per sort tinc els torrons aparaulats, que no és poca cosa. Els he regalat intentant estalviar-me els tres dies que necessito per recuperar-me de la salvatge acumulació de sucres de cada Nadal. Fent una suma mental amb la resta, em surten uns vint-i-tres quilos. Segons el manual Principios básicos de prevención - Sector metal, de la Mútua Universal, no hauria de forçar el meu cos a càrregues continuades de més de vint-i-cinc quilos durant la jornada laboral. Per tant, pel que fa al pes, no tinc motius suficients per queixar-me.

Tenint en compte, d'altra banda, que en condicions normals trigo dotze minuts a arribar a la feina i entre quinze i setze a tornar-ne (segons el que hagi suportat durant la jornada), el viatge amb aquest lot de Nadal em suposaria uns vint minuts de sobreesforç continuat. Insuficient també, segons el manual, per demanar empara a la direcció.

Tenia doncs diferents opcions per encarar el problema. La més simple, treure pes al lot bevent-me les ampolles. Aquesta possibilitat era molt temptadora però presentava complicacions: com mantenir l'equilibri en tornar a casa, no només amb un lot sinó amb tota una trompa de Nadal? A més, exceptuant les ampolles buides, la càrrega a traslladar, encara que millor disposada ―el centre de gravetat seria més o menys al melic, i la columna patiria menys— seria la mateixa.

Una altra opció era realitzar el viatge en dues etapes: una, fins al xinès que hi ha al mig del trajecte per dinar i l'altra, en acabat, fins a casa. Aquesta alternativa presentava gran part dels problemes de la primera opció: com obrir-se pas amb la llanterna de Nadal de vint-i-tres quilos, una bona trompa, uns palets xinesos, el ventall amb motius asiàtics, diversos cendrers i l'estora amb el tigre de bengala per barret entre la multitud? No era gens fàcil.

Per tant, un cop analitzades totes les variables he optat per la tercera via. He amenaçat molt amablement l'encarregat i aquest m'ha dut a casa amb la furgoneta de repartiment. Donem gràcies, doncs, al meravellós esperit nadalenc d'aquestes festes. Bon Nadal a tothom!

• Perdonin que no em disculpi • 2a ed. • • 12/2012

Respon

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Més informació sobre opcions de format