contes curts per emportar

Llista de contes curts preparats per emportar disponibles en envàs individual , que reconeixereu per la icona a la portada; aquesta pàgina s'actualitza automàticament segons se'n van afegint, podeu tornar periòdicament per comprovar si hi ha novetats que us interessin. Gràcies!

un lot de Nadal anticonstitucional

lot de Nadal anticonstitucionalAvui han entregat el lot a tot el personal i un cop sospesat he decidit que no el podria traginar. L'any passat vaig aconseguir arrossegar-lo fins a casa, però el record de l'aventura ha perdurat i enguany no he cregut tant en les meves possibilitats.

El cas és que el lot inclou fins a set ampolles de vins, caves i licors, diversos torrons, neules i una gran llonganissa, entre altres components de dubtosa qualitat però de pes molt generós. La pregunta que ha sorgit en veure’l a terra ha estat: supera la càrrega màxima que podem aixecar, per llei, els treballadors del metall?

la fi de l'imperi

La Fi de l'Imperi
Just a temps, aconseguí recuperar l’única eina imprescindible abans que el corrent no se l’emportés. Casa seva fou arrossegada i deixà un gran forat on aquell matí, en sortir cap a la feina, hi havia encara un edifici. Un queixal sa arrancat de soca-rel en una dentadura de la qual estaven desapareixent incisius, canins i premolars, com extrets per un dentista furibund trastornat pels efluvis de l’anestèsia.

Feia temps que havien començat a traslladar tots els edificis emblemàtics al centre de l’Imperi. La Sagrada Família, per exemple, l’havien desmuntada per peces, transportat i reconstruït a la ciutat esportiva del Reial Madrid. Al seu lloc van deixar-hi una maqueta de plàstic a escala reduïda que es podia visitar, això sí, diumenges i festius. El ministre afirmà en la inauguració:

—Aquesta maqueta de plàstic simbolitza i reafirma el gran respecte per les peculiaritats perifèriques regionals que caracteritza l’Imperi.

l'any de la fava

La Fi de l'ImperiLa fredor del paper de plata corroborà el que havia temut durant tota la setmana: la mala sort, aquell any, tampoc no renunciaria a l’èxit. Feia quatre tortells consecutius que es trobava la fava amagada entre la nata i el seu mite s’havia engrandit a la família. Primer només se’n reien, els feia gràcia, però després en sospitaren. Intentaven no compartir-hi cap mena d’activitat, sobretot si aquesta comportava un risc econòmic.

Germà I, el Gran

Germà I el Gran Quan llogà els baixos no sabia encara per què els volia. Només intuïa que havien de ser transitats i amb uns bons vitralls, així que escollí una botiga àmplia ubicada al bell mig de la ruta comercial de la ciutat.

El primer dia només hi dugué una taula i es dedicà a fer solitaris tot observant la gent del carrer. De tant en tant, algun vianant s’acostava al vidre i l’espiava, ajudant-se amb la mà per evitar els reflexos. L’oferta visual no era prou atractiva com perquè s’hi estiguessin gaire estona, però el Germà descobrí aviat com li agradava que el miressin; sentir-se el forat de la punta del compàs, just al mig de la circumferència.

la perdició d'un home

La Perdició d'un HomePer un dia i esperant així lliurar-se’n durant sis mesos més, es decidí a passar la baieta per la nevera. A banda de la bossa d’escombraries, que era a vessar, la porta del frigorífic era el que oferia més mal aspecte de la cuina. En ésser blanca hi destacaven les llànties, que podia reconèixer perfectament: l’habitual puré de cigrons dels vespres estiuencs, greixos variats, oli, xocolata i engrunes de pa.

no hi ha manera

No Hi Ha Manera
Dins d’aquell hipermercat m’oferien de tot però jo tant sols havia entrat cercant les ofertes de la quinzena, que per sort coincidien amb la meva dieta diària: espaguetis, tomàquet triturat i llegums cuites. De passada, això sí, sostrauria uns puntafines de qualitat, massa cars pel meu sou de gresca justa.