Terrícola per un dia [Entrevista a BTV]

Enviat per ferran el dc., 09/11/2016 - 07:40
11/11
divendres

Entrevista al Terrícoles de BTV

Terrícola per un dia, el David Guzmán em baixa de la lluna per entrevistar-me al programa Terrícoles sobre els Llibres Artesans i temes relacionats.
Primera emissió: divendres 11 de novembre de 2016 a les 19:00.
Múltiples reemissions i vídeo al canal de Barcelona Televisió posteriorment.

Terrícola per un dia

Aquest divendres dia 11 de novembre a les 19:00 s’emetrà l’entrevista que em va fer en David Guzmán per al programa Terrícoles de BTV. Us convido a mirar-la. M’agradaria parlar en els dies posteriors dels temes que es van anar obrint i que, degut a la immediatesa, no vam aprofundir-hi. En David fa anys que segueix el meu projecte, de fet la Bel Olid va presentar Llibres Artesans al seu anterior programa QWERTY. En general estic content, a l’espera de veure’m, de com va anar: van ser 27 minuts molt macos de viure i recordo que vam riure força.

Vídeo de l'entrevista al Youtube

Terrícoles; el programa

Espai del programa al lloc web de BTV, en el que es podrà veure el vídeo un cop retransmès: www.btv.cat/terricoles. També es pot veure en directe a: www.btv.cat/endirecte.


“En un to de conversa, presenta habitants de la Terra que desenvolupen activitats creatives i d’interès públic, que acumulen coneixement i experiències per compartir, que tenen idees i visions del món i de la societat orientades al canvi i a la transformació. En definitiva, Terrícoles que susciten la reflexió i el pensament, una activitat que també és possible davant la tele, la tauleta o el mòbil… Les temàtiques susceptibles de tractar són amplies i obertes. Els àmbits de coneixement prioritaris són: història de Barcelona, creació cultural, ciència i medi ambient, educació, pensament i literatura. Dirigit per Lluís Reales, compta amb quatre presentadors més: Antonio Baños, Tania Adam, Patrícia Soley-Beltrán i David Guzmán.”

Sensacions post exàmen

És possible que, els que no estem acostumats a poder parlar, quan ens conviden tenim tantes coses a dir que ens quedem bloquejats? És un gran mèrit del programa aquest aspecte de donar veu a les persones que no en tenim públicament, i des d’aquí dono les gràcies al David i a tot l’equip del programa per aquesta oportunitat. Felicitats per aquesta iniciativa.
Per ser la primera vegada, vaig sortir content. Això sí, les hores posteriors, igual que quan feia exàmens, començava a tenir dubtes sobre com havia respost tal i qual pregunta… vaig estar pensant en tot allò que m’havia deixat, fins que vaig deixar de trencar-m’hi el cap.
És evident que no vaig néixer per ser un gran comunicador, però també estic content de com he millorat. Per a mi és un èxit molt gran poder anar a una entrevista, i no em refereixo a un èxit en la meva “carrera”. Em refereixo a que fa uns anys, no gaires, segurament m’hagués quedat bloquejat; no hagués pogut dir ni una paraula. Sobretot quan em vaig adonar que era com un directe, 27 minuts seguits a partir de JA sense poder parar i, per tant, sense poder cometre cap error.
Fa uns anys, doncs, m’hagués posat vermell, hagués començat a suar, hauria sortit corrent… (el meu primer dia a 1r d’EGB vaig escapar-me corrent de la classe). Però abans que passés tot això, ni tan sols hi hagués pogut anar. Fa uns anys, i no gaires, el més segur és que hagués inventat qualsevol excusa: una punxada, el cotxe s’ha avariat, he perdut el tren… qualsevol cosa abans d’aparèixer a l’entrevista. Qualsevol.

La timidesa no és qüestió de “perdre la por”

Aquest ha estat el meu gran èxit i el que em fa estar més content. A vegades es banalitza la timidesa com si fos una simple qüestió de “perdre la por”, sobretot en llocs web penosos d’autoajuda. Qui no ha passat per això no ho pot entendre, però n’hi ha que hem hagut de fer esforços titànics per accions que altres consideren normals i sense cap importància. Per exemple, a la fleca: suar esperant, vermell i gairebé tremolant, el terrible moment en el que has de demanar el pa. I això que abans, per no haver de dir res, ni tan sols has preguntat qui era l’últim, sinó que has memoritzat les persones que tenies al davant per saber quan et tocarà. Tot per no ser el centre de les mirades. No demanar perquè no et surt la veu, i allargar la bossa del pa que ja saben de quina casa és. Pagar amb un bitllet gran per no haver de buscar canvi a la cartera, tremolant, mentre tothom et mira i penses que estàs fent el ridícul. La timidesa extrema, més enllà de l’habitual de l’adolescència, no és res banal i no té res a veure amb “un dia vaig perdre la por”.
Diuen, precisament, que els tímids som els més valents, segurament perquè estem acostumats a lluitar cada segon per coses que els altres donen per segures. D’aquesta manera, quan arriba un moment difícil no ens costa res passar a l’acció. L’experiència em diu que en casos de perill sempre he estat el primer en actuar, sense quedar-me bloquejat, així que potser tenen part de raó.

Una entrevista fluïda al planeta Terra

A banda de l’èxit d’anar-hi i fer-la, que per si sol ja em té feliç, un cop a l’entrevista vaig anar més o menys fluït. Per ser la meva primera a la televisió, puc estar content, i més tenint en compte que no sabia cap pregunta per endavant, ni tan sols de quins temes parlaríem. El David em va comentar que això és així perquè vol que sigui una conversa natural i no la representació d’un guió (per a qui no ho sàpiga, el 99% dels programes tenen un guió, fins i tot els que no ho sembla). El bloqueig hi era, pensava molt a poc a poc, i acabava tibant del camí amb menys resistència. És a dir: deia el primer que em sortia del cap, i a partir d’aquí em quedava en blanc. Però tot i així, estic molt content amb l’experiència!

Temes dels que parlar els propers dies

Així doncs, d’una banda estic molt content, mentre que de l’altra crec que moltes coses van quedar a mitges. De manera que aprofitaré per publicar articles relacionats amb les qüestions que van anar sortint. A l’entrevista contestava preguntes igual com inicies una conversació amb algú, però després passàvem a un altre tema. La propera vegada, si es dóna el cas, intentaré anar més a fons ja a la primera frase, arribar al centre del tema directament. Sinó, la sensació que tinc és que anaven passant preguntes i el més important quedava per dir. Els temes que van sortir són molt interessants, per exemple “artesania i cooperativisme com a resistència al capitalisme”, que va quedar reduït gairebé a una frase i m’agradaria explicar-lo molt millor. En qualsevol cas, podem dir “Prova superada!”. I a per la propera. Espero els vostres comentaris!

notícies: