Roses de Sant Jordi

Aquest Sant Jordi serem a Santpedor amb unes roses molt especials. Si bé des de l’inici del projecte Llibres Artesans havia venut roses a la parada per la Diada, ja fa anys que vaig deixar de fer-ho. Els motius són diversos, però per dir-ne algun en diré dos.

El primer, que allò que fa 15 anys era rendible i ecològic —comprava unes 100 roses i les venia totes—, aviat es va convertir en la bogeria i el malbaratament actuals, la sobreproducció de roses, els nens perseguint la gent al davant de la parada i cridant “roses a un euro”, etc. I me’n vaig cansar. Em sembla molt deplorable l’estat actual de les coses, si més no en comparar-lo amb èpoques millors. No per passades, sinó per millors.

Un altre motiu: ara duem molts llibres i aquarel·les, que exposem fins i tot en cavallets. Així doncs, el sentit de dur roses el vaig perdre fa anys, i l’espai per dur-les també l'he perdut.

De totes maneres, aquest any tornem a les roses per dues variants, no tan transitades com la carretera principal (que ja sembla més una autopista de peatge). Una variant és la que ens duu a la revista d’autor Un mar degota. A la butxaca del número 8, que tindreu llest per la Diada, hi trobareu un poema manuscrit per penjar d’una rosa —però sense la rosa.

La segona variant ens durà a les roses des d’uns paratges més artístics. Pels viaranys que desdibuixa l’aigua quan s’alia amb els colors per donar camí a la poesia. Són les roses a l’aiguada de l’Eva Elias, unes Flors d’aigua a les que afegeixo un text propi manuscrit. Algunes d’aquestes roses, després d’explicar-vos tot això, són les que us volia mostrar amb imatges. Bona Diada!

notícies: