Les mateixes preguntes a milers de quilòmetres i fa cent anys

Tenia previst parlar d’aquest llibre més endavant, però l’article de la Bel Olid Deixem de fracassar, sobre la carta de la Dylan Farrow, m’ha fet recordar l’únic fragment que em vaig apuntar dels relats que el formen.

A nivell d’estil, el que més em va agradar del recull de contes curts “Diario de un loco”, de Lu Shin, van ser les referències al temps a la manera dels haikus; un gènere en el que se sol insinuar, de manera més o menys subtil, en quina època de l’any s’han escrit.

Diario de un loco, contes curts de Lu Shin

Pel que fa al contingut, Lu Shin tracta de manera senzilla i crua els temes que solem associar amb la vida rural a la Xina, en tota mena de situacions; algunes anecdòtiques i divertides, altres escabroses i que impacten, sobretot quan parla de canibalisme, maltractaments i violacions.

El fragment que em va recordar la Bel és un diàleg extret del relat “El sacrificio del año nuevo”. Una dona explica que, quan volien lliurar-la al seu nou marit, imposat per la família, es va obrir el cap contra l’escaire d’una taula intentant suicidar-se. Llavors li van parar l’hemorràgia, van lligar-la i la van entregar al marit, que va resultar ser un maltractador. Quan la dona explica això, en passat, a un vell amic, es produeix aquest diàleg:

- “../.. ¿que hizo que consintieras después de todo?
- ¿Que consistiera yo...?
- Sí. Lo que pienso es que deves haver consentido; porque si no...
- ¡Dios mío!, es que no tienes ni idea de lo fuerte que era.
- No te creo. No creo que haya sido tan fuerte que verdaderamente no se lo hayas podido impedir.

Aquest fragment lliga exactament amb les dues preguntes que comenta la Bel que se solen fer en aquests casos: «“i per què no ho vas dir llavors? com és que no et vas defensar?”. Massa pocs pregunten “i per què devia fer una cosa així? com és que ningú et va ajudar?”.»

No sé vosaltres però a mi em sembla que, malgrat les distàncies quilomètriques, culturals i temporals, el canibalisme ens queda molt lluny però el diàleg de Lu Shin el podríem haver escoltat avui mateix esperant l’autobús. De fet, ahir al vespre vaig escoltar frases similars, sinó idèntiques, al programa "8 al dia" de 8tv.

Què opineu?

Compartir llibres artesans