literatura i creació literària a Llibres Artesans

escrits i articles sobre literatura i creació literària a Llibres Artesans

En qui pensaràs el proper tortell de reis?

Fa tot just 24 hores que l'Any de la fava, un dels contes curts del llibre Perdonin que no em disculpi ha debutat al Premi Núvol de contes 2013. La reacció del públic lector ha estat molt bona, com podeu veure en la captura feta aquest matí.

El conte curt l'Any de la fava ha estat molt compartit

A més a més, el relat l'Any de la fava es va mantenir durant força hores al capdamunt dels articles més llegits al Núvol. Avui ha alternat la primera i la segona posició i és previsible que a partir d’ara vagi baixant. Però no em podia imaginar un debut millor, ni a la carta!

Això em duu a preguntar-me: serà aquest l’Any de la fava? Potser el proper tortell recordaràs aquest conte i el protagonista del relat i això t’arrencarà una riallada -just abans de comprovar també les convencions socials que ens coharten.

El proper tortell no pensis en mi doncs, que només he escrit el relat, tot i que si creus que em podria haver passat no ens discutirem pas: segurament em coneixes i no et costa gens imaginar-t'ho.

Moltes gràcies per la difusió, comentaris i felicitacions; seguim!

Perdonin la Bel Olid

L'escriptora Bel Olid presentarà el llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi a la Festa d’Exposició Efímera d'aquest dissabte a Manresa.

Intentaré explicar-vos bé la història: el Salvador Macip s’està curant de la seva aversió al conte curt a base de llegir bones autores del gènere. Com a part d’aquesta teràpia llegeix un dia el llibre “La mala reputació”, de la Bel Olid, i en fa una ressenya al seu bloc. En parla bé, el que en diu m’interessa, i com que en el seu moment ja vam debatre l’estat de salut dels relats i el recull de la Bel sembla haver funcionat de reconstituent, m’apunto el nom del llibre.

Bel Olid presentarà Perdonin que no em disculpi

El dia següent, una amiga que treballa a l’Abacus, que està sempre al dia del món literari, em recomana el bloc d’una escriptora que l’apassiona. Es tracta de Domant paraules, el bloc de la Bel. Massa coincidències. M’informo una mica més i resulta que el seu últim recull és Premi Roc Boronat 2012. Que ha escrit varis llibres més, tots premiats: l’assaig Heroïnes postmodernes: models literaris contra l’universal masculí (premi Rovelló 2010), el conte Crida ben fort, Estela (premi Qwerty al millor llibre infantil 2009), la novel·la Una terra solitària (premi Documenta 2010)... com és que no conec aquesta escriptora? Em pregunto.

Un dia més tard llegeixo al Regió7: Bel Olid aborda la dificultat de les relacions humanes a Sant Joan, la notícia de la presentació del llibre al costat de casa!

A vegades tot concorda perfectament per anar malament i a destemps, de manera catastròficament sincronitzada; a voltes tot sembla quadrar i encaixar a la perfecció perquè vagi bé; però hi ha vegades, poques, que la natura (o el que sigui) t’ho posa tan bé que t’està donant, directament, una ordre. Així que, complint-la, em dirigeixo a la presentació de la Bel a la llibreria El racó de les paraules de Sant Joan de Vilatorrada.

Perdonin per la Festa d'Exposició Efímera!

Festa d'exposició efímera llibre de contes curts

Una festa íntima i multitudinària

A Àger, un poble fascinant als peus del Montsec que visito sovint, hi viu a temporades el Joop Witteveen. Aquest escultor, a l’estiu, convida les amistats a compartir la fosa; una nit en la que, fonent el metall, donarà vida a les noves creacions que naixeran dels motlles. Inspirat en aquest meravellós acte social i artístic, íntim i multitudinari a la vegada, vaig pensar en convertir en una festa la presentació del Perdonin que no em disculpi.

Per aquest motiu la vaig anomenar Festa d’Exposició Efímera, i l’he programada com em sembla que hauria de ser una presentació: un esdeveniment social i cultural, mescla de diferents arts.

Donant forma a aquest pensament, doncs, i gràcies a que les tres persones que tenia en ment s'han mostrat predisposades (gràcies de nou!), ha sortit el següent programa:

L’índex del llibre com a itinerari d'escriptura

Conversant amb la Isabel Palà al programa de ràdio “De Moment, parlem-ne”, va sorgir el tema del títol d’un llibre com a far que guia el camí per escriure’l. En el cas del recull de relats breus Perdonin Que No Em Disculpi, el títol no només ha estat una guia molt marcada sinó també un estímul a l’hora d’escriure. És un títol que a més de guiar motiva.

Index del llibre itinerari d'escriptura

Aquest dies, però, el que toca és situar els contes en l’ordre en que la majoria de persones els llegirà; és a dir, fixar l’índex definitiu. Quins van primer, quins després, quin segueix a quin? L’ordre no és casual i no es pot deixar a l’atzar. Amb una mica de temps i a base de proves, els relats es van col·locant al seu lloc, agrupats seguint alguna mena de raccord entre ells i un fil que encara que no ho sembli sempre existeix.

El llapis de reescriure

Per a mi reescriure és eliminar, desbrossar, escapçar, netejar i polir el text. Per això en reescriure el que més necessito és el llapis per ratllar o bé la goma per esborrar. I d'aquí aquest llapis metàfora del procés de reescriptura.

llapis de reescriure - rewrite pencil

Jo ho he dit amb una imatge, però aquests autors ho han dit amb paraules:

“Kill your darlings, kill your darlings, even when it breaks your egocentric little scribbler’s heart, kill your darlings.” Stephen King, On Writing

“I have rewritten--often several times--every word I have ever published. My pencils outlast their erasers." Vladimir Nabokov, Speak, Memory, Random House, 1966

“I'm all for the scissors. I believe more in the scissors than I do in the pencil.” Truman Capote; Conversations With Capote, de Lawrence Grobel, New American Library, 1985

La Fi de l'Imperi: per la Diada va bé?

La Fi de l'Imperi per la Diada


La història en explica que tots els Imperis tornen, tard o d’hora, al seu estat inicial. Neixen, s’estenen, la seva expansió s’atura, es comencen a contraure i, finalment, desapareixen. Es pot lluitar contra molts elements, però la història sempre es repeteix; és molt difícil canviar-la!

Així doncs, el futur ja està escrit: els grans imperis s’enfonsen i això no hi ha qui ho canviï. El que encara no sabem és el com: de quina manera acabarà els seus dies l’imperi espanyol? En aquest conte curt, La Fi de l'Imperi", s’explora una de les possibilitats, no exempta de pinzellades surrealistes.

Avui he repartit alguns d’aquests Relats per Emportar per fer possible el recull Perdonin que no em Disculpi. Us convido a llegir-lo i, si us agrada, a passar-vos per la pàgina del projecte al verkami. Hi ha recompenses úniques i originals que no podreu aconseguir mai més, per molt que la història es repeteixi.