literatura i creació literària a Llibres Artesans

escrits i articles sobre literatura i creació literària a Llibres Artesans

vendre un llibre pel paper

Serà veritat que sóc un radical extremista?

Aquest any he experimentat força amb els relats per emportar i he descobert que, canviant el paper d'imprimir, els contes curts prenen un aire diferent. Per il·lustrar aquesta sensació, aquí teniu un relat sobre paper blanc, dues varietats de papers quadriculats i la sensació de l’estiu: el paper pautat en vertical. Un cop muntat, aquest paper dóna al relat curt una elegància entre aristòcrata i mafiosa d’allò més interessant.

relats per emportar en papers diferents

Si te dan papel rayado, escribe de través.” Juan Ramón Jiménez

El millor d'aquest format és que permet reciclar papers impresos per una cara -els d'aquesta imatge no són reciclats sinó papers antics d'oficina aprofitats. Veureu que entre els papers de quadres només hi ha el mil·limetrat i el de quadres grans; els mitjans, els de sempre, no m’han agradat mai. De fet els evito per escriure. Serà veritat que sóc un radical extremista?

Segon lloc al Premi Núvol de contes!

L'any de la fava, de Ferran Cerdans Serra, ha obtingut el segon lloc al Premi Núvol de contes 2013 - 15/09/2013.

L'any de la fava, 2n al Premi Núvol de contes

El passat diumenge, dins de la Setmana del Llibre en català, es va fer públic en quin ordre se situaven al podi els quatre finalistes del premi Núvol de contes 2013: el conte curt L’any de la fava va obtenir el segon lloc i completaren el podi La guspira de Ricard Biel, en 1ª posició, i Paios durs, de Jordi Benavente, en la tercera. Teniu tota la informació a l'article Premi Núvol: balanç final de Bernat Puigtobella.

L’any de la fava ha estat un dels relats per emportar amb més èxit d’enguany, i un dels contes més celebrats del recull Perdonin que no em disculpi. Recordeu que aquest llibre s’enquaderna a mà i que en podeu trobar sèries amb les cobertes il·lustrades per grans artistes -i també per l'autor dels relats! ;-)

Perdonin que no em disculpi per les opinions personals

Una lectora m’envia per email les impressions que li han causat els relats curts del Perdonin que no em disculpi. M’encanten, per la sinceritat i perquè m’adono que allò que vull transmetre es transmet -com a mínim en el seu cas. Li demano si les puc publicar a la web de Llibres Artesans i em diu que si, que seria un honor per a ella, però mantenint l’anonimat. I tant, per descomptat: són opinions molt personals. Aquí les teniu.

En qui pensaràs el proper tortell de reis?

Fa tot just 24 hores que l'Any de la fava, un dels contes curts del llibre Perdonin que no em disculpi ha debutat al Premi Núvol de contes 2013. La reacció del públic lector ha estat molt bona, com podeu veure en la captura feta aquest matí.

El conte curt l'Any de la fava ha estat molt compartit

A més a més, el relat l'Any de la fava es va mantenir durant força hores al capdamunt dels articles més llegits al Núvol. Avui ha alternat la primera i la segona posició i és previsible que a partir d’ara vagi baixant. Però no em podia imaginar un debut millor, ni a la carta!

Això em duu a preguntar-me: serà aquest l’Any de la fava? Potser el proper tortell recordaràs aquest conte i el protagonista del relat i això t’arrencarà una riallada -just abans de comprovar també les convencions socials que ens coharten.

El proper tortell no pensis en mi doncs, que només he escrit el relat, tot i que si creus que em podria haver passat no ens discutirem pas: segurament em coneixes i no et costa gens imaginar-t'ho.

Moltes gràcies per la difusió, comentaris i felicitacions; seguim!

Perdonin la Bel Olid

L'escriptora Bel Olid presentarà el llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi a la Festa d’Exposició Efímera d'aquest dissabte a Manresa.

Intentaré explicar-vos bé la història: el Salvador Macip s’està curant de la seva aversió al conte curt a base de llegir bones autores del gènere. Com a part d’aquesta teràpia llegeix un dia el llibre “La mala reputació”, de la Bel Olid, i en fa una ressenya al seu bloc. En parla bé, el que en diu m’interessa, i com que en el seu moment ja vam debatre l’estat de salut dels relats i el recull de la Bel sembla haver funcionat de reconstituent, m’apunto el nom del llibre.

Bel Olid presentarà Perdonin que no em disculpi

El dia següent, una amiga que treballa a l’Abacus, que està sempre al dia del món literari, em recomana el bloc d’una escriptora que l’apassiona. Es tracta de Domant paraules, el bloc de la Bel. Massa coincidències. M’informo una mica més i resulta que el seu últim recull és Premi Roc Boronat 2012. Que ha escrit varis llibres més, tots premiats: l’assaig Heroïnes postmodernes: models literaris contra l’universal masculí (premi Rovelló 2010), el conte Crida ben fort, Estela (premi Qwerty al millor llibre infantil 2009), la novel·la Una terra solitària (premi Documenta 2010)... com és que no conec aquesta escriptora? Em pregunto.

Un dia més tard llegeixo al Regió7: Bel Olid aborda la dificultat de les relacions humanes a Sant Joan, la notícia de la presentació del llibre al costat de casa!

A vegades tot concorda perfectament per anar malament i a destemps, de manera catastròficament sincronitzada; a voltes tot sembla quadrar i encaixar a la perfecció perquè vagi bé; però hi ha vegades, poques, que la natura (o el que sigui) t’ho posa tan bé que t’està donant, directament, una ordre. Així que, complint-la, em dirigeixo a la presentació de la Bel a la llibreria El racó de les paraules de Sant Joan de Vilatorrada.

Perdonin per la Festa d'Exposició Efímera!

Festa d'exposició efímera llibre de contes curts

Una festa íntima i multitudinària

A Àger, un poble fascinant als peus del Montsec que visito sovint, hi viu a temporades el Joop Witteveen. Aquest escultor, a l’estiu, convida les amistats a compartir la fosa; una nit en la que, fonent el metall, donarà vida a les noves creacions que naixeran dels motlles. Inspirat en aquest meravellós acte social i artístic, íntim i multitudinari a la vegada, vaig pensar en convertir en una festa la presentació del Perdonin que no em disculpi.

Per aquest motiu la vaig anomenar Festa d’Exposició Efímera, i l’he programada com em sembla que hauria de ser una presentació: un esdeveniment social i cultural, mescla de diferents arts.

Donant forma a aquest pensament, doncs, i gràcies a que les tres persones que tenia en ment s'han mostrat predisposades (gràcies de nou!), ha sortit el següent programa: