fins a trenc d’alba
no va poder-se adormir:
per fi algú havia clicat
m’agrada a la foto
nova de portada

amb un cop de pensament
transformes l’antagonista
—que et bloqueja— en
un agonista —que et mou
a l’acció; un filó
energètic inesgotable

quina seria la graella
de la televisió si s’invertís
a promoure la cultura
la centèsima part
dels diners públics
que es dediquen al futbol?

pretén salvar-te la vida creant una dependència
a la seva persona o addicció al mètode curatiu?
no fa pas tant els estimbaven barranc avall

si les acusacions absurdes
i contradictòries rebudes
tenen algun fonament,
aquest només pot ser
que sóc absurd
i contradictori (?)

que com m’ho faig
per dur tants projectes
a la vegada? doncs
em deixo endur pel caos
però de manera
ordenada