aquests aforismes
em despullen a mi,
que els he escrit,
però també a tu que
en llegir-los els crees

l’objectiu de la dieta de la crisi
no és aprimar-se ni engreixar-se
sinó mantenir-se per no haver
de renovar el vestuari

s’enfada sovint amb mi
perquè li faig preguntes
que no s’adeqüen
a les seves respostes

exaltar el que dóna per inferior
i demonitzar el que considera millor
és l’estratègia de qui no vol
superar-se per fer-se gran
sinó fer més petits els altres
per sentir-se superior

si el dia no va tan bé
com esperaves abaixa el cap
i mira al terra: dus mitjons blancs
amb franges blaves de tenis
i sabates negres?

la insistència no és cap argument
per molt sovint que s’imposi, oi?
oi? oi? oi? oi? oi? oi?

s’escandalitzen per la diferència d’edat
encara que hi hagi amor, però no ho fan
amb les parelles de conveniència
o fruit de la por a la solitud
de qualssevol edats en les què
no hi ha aquest amor

t’acusa, et jutja i et declara culpable
tot en un; si ho negues és perquè
no ets capaç d’acceptar la realitat
i si respons amb arguments, pobre,
considera que li dónes la raó
ja que t’estàs defensant

vaig veure un cartell que deia així:
“és permesa l’entrada d’humans
en aquest establiment, sempre que
vagin acompanyats d’una persona”