No podem fiar-nos de les aparenc­es, que sovint amaguen sorpreses desagradables, però tampoc renunciar als regals inesperats evitant tot allò amb el que no ens sentim còmodes. En una societat en la que lo important és l'embolcall, encara que aquest sigui altament contaminant, és imprescindible no donar res per conegut. I menys perdre'ns, després d'una primera inspecció ocular, el què s'amaga a l'interior d'una persona, o un objecte, i encara un conte, només per la por al que hi poguéssim trobar.

Escriure és abocar-se a aquest interior, sense possibilitat de fer marxa enrere. Llegir és el mateix, però amb més marge de maniobra. Només canvia el grau de militància.

Què aconseguirem abans: destruir el planeta o acabar amb la cultura? I encara pitjor: hi ha alguna diferència? La ironia crítica social és una possible resposta mentre esperem l'avenç dels esdeveniments.