La vida és una sorpresa!

Enviat per ferran el dc., 27/07/2016 - 06:33

Aquesta ha estat la missió més important des que vaig començar Llibres Artesans, si més no la més increïble... pensareu que és un dels meus relats surrealistes... però no; per sort la vida té molta més imaginació que la que podré tenir jo mai.



Ara fa tot just un mes vaig rebre un correu electrònic d’aquests que et motiven: Una mare em diu que “la meva filla està molt enamorada dels teus llibres” i que volia regalar-n’hi un en motiu del seu 18è aniversari. Dit i fet, vam començar a treballar amb la mare, que es diu Anna, seguint el procés habitual: quins texts duu el llibre, amb dedicatòria meva o sense, quins són els colors que més li agraden… Tot això mantenint, per descomptat, la màxima discreció per no espatllar la sorpresa a la filla, que també es diu Anna.


Sincronització i connexió

Quinze dies més tard, ara fa un parell de setmanes, rebo un altre correu electrònic. L’Anna filla em diu que “la meva mare està molt enamorada dels teus llibres” (exactament la mateixa frase que havia fet servir la mare), i que li’n volia regalar un per al seu aniversari; teníem de marge fins el 26 de juliol, dia del seu aniversari —el dia el que havia de rebre el seu llibre de mans de l’Anna mare.


En un primer moment vaig valorar la possibilitat que m’estiguessin fent una broma, però no. Tot era real. Molta casualitat; s’havia produït una coincidència amb una probabilitat minúscula de donar-se… Un cop descartada la broma, em vaig dedicar a viure aquesta experiència al màxim. Feia molt temps que no m’ho passava tan bé fent llibres! Val a dir que els meus propis llibres m’omplen de vida, però fer-ne per a altres persones pot ser encara més enriquidor, estimulant i gratificant, sobretot en casos únics com aquest!



Dos dies abans de la gran cita ja tenia els llibres gairebé acabats, amb una estructura similar: tres colors per al text, petita dedicatòria meva d’una pàgina, un poema/escrit tot seguit de la mare a la filla i de la filla a la mare en cada cas, i seguidament un dels meus llibres en un cas i una selecció d’aforismes en l’altre. Vaig gaudir molt fent-los.


La part tècnica doncs, ja la teníem resolta. El problema era com mantenir el secret i com quedar el mateix dia amb elles dues sense que sospitessin què estava passant. L'Anna mare ja m'havia demanat que entregués jo el llibre a l'Anna filla, ja que el fet de conèixer-me també formaria part del regal. Llavors, la cosa es complicava per una banda i se simplificava per a l'altra, obria noves possibilitats.


Ja sabeu que m'encanta fer sorpreses, així que em vaig proposar el “més difícil encara”, que consistia en quedar els tres però de manera que l’Anna mare pensés que jo era la sorpresa de la filla, i al mateix temps l’Anna filla pensés que jo era la sorpresa de la mare… Em sembla que recordaré aquests dies tota la vida; havia de centrar-me, cada cop que rebia un missatge, per no espifiar-la dient alguna cosa que l’Anna mare o la filla s’adonessin que jo no podia saber, i a més aconseguir quedar amb elles dues al mateix lloc i a la mateixa hora sense aixecar cap sospita!



El dia de la cita, quan ja gairebé ho havia aconseguit, quan havia explicat al facebook que tenia una missió molt important, quan quedava menys d’una hora per entregar els dos llibres, un fet fortuït (vaig perdre el tren) va revelar el complot a la mare, que ja s'havia ensumat alguna cosa estranya la nit abans… però això no va trencar la màgia de la trobada per a res! El més bonic de tot va ser l’entrega, vam llegir els texts, va caure alguna llagrimeta, vam passar una bona estona xerrant i l’Anna filla va seguir amb l’itinerari que li havia preparat la seva cosina. Cal felicitar també la cosina, que era present a la cita i ho sabia tot des de la nit abans: cadascuna li havia dit quin era el seu regal!


"Ha tornat a passar"

Però el més bonic de tot això és que, tal i com va dir l'Anna mare a l'Anna filla, “havia tornat a passar”: s’havia produït un altre cas de connexió total entre elles dues, fins al punt de pensar exactament en el mateix regal una i altra, en la mateixa manera de fer feliç a l’altra… de fet em van comentar que l’Anna filla va néixer a les 11 de la nit del 26 de juliol, és a dir que per una hora no va néixer el mateix dia que la mare, que és del 27… no sé a vosaltres però a mi aquestes coses em fascinen i em fan multiplicar les ganes de viure intensament aquesta experiència meravellosa que és la vida.

Moltes gràcies per compartir-ne aquests bocins amb mi, mai podré agrair-ho prou! GRÀCIES.

títols: