En un altre món
jo no era tu, com ara,
i tampoc tu eres jo,
però igualment
jugàvem a estimar-nos.

No eres tu
qui tirava,
aquella nit,
pedres a la lluna?

Tant m'enlluernes
que necessito
tancar els ulls
per veure't

Quan mirant
enfoquem a l'infinit,
cercant la màxima
profunditat,
estimem

Un dia m'aixecaré,
tu no hi seràs,
però em llevaré
i encendré el foc
per esperar-te

Prefereixo que,
sent lliure,
triïs passar amb mi
cada dia

Els dies sense tu
m'acosten als dies
que passarem junts

Potser no m'entens,
però somrius
i m'abraces.
No necessito res més

Vull veure-ho tot
a través teu
però sense fer-te
transparent