Al teu costat el temps s'escorre,
les hores mai no són suficients
per a sadollar-me de tu,
i quan més ens veiem
més ràpid s'acosta el meu final.

Ets el bri d'herba
que em manté
ancorat i a terra
en aquesta ciutat erma.

Tota persona és un món,
però alguns acaben al rebedor
i endinsant-me en tu,
quan més conec, més m'intrigues,
més entenc llavors més em fascines
i m'apassiones, a cada passa que faig.

Trotant a tot vapor
rere un tren
que s'acomiada eternament,
mai no aconsegueixo abastar-te,
i sembla l'andana
exhaurir-se a cada moment.

Per molt que t'allunyin de mi,
estimo les teves decisions,
la llibertat que compartim,
i espero, pacientment,
la teva tornada.