fruïble
però indesxifrable,
el poema
és tant sols
la recepta, encriptada,
del poema

traçat
amb tinta invisible
espera, el poema,
que l'acosti
a l'escalfor de la llum
per aparèixer

llegim per cedir-li
les regnes a l'autor,
no per jutjar-ne
els girs en rebel·lia

reconeixem l'artífex
a contrallum,
marca a l'aigua
de tot escrit
transparent

destrio
el punt de contenció,
topall de les idees,
per destacar-ne
el pes, la gravetat

em temo
que sovint prefereixo
els llibres en blanc,
els poemes
sense lletres