m'embolico
amb paper de regal
i somnio,
que en algun
instant fugisser,
he estat el teu desig
flascó d'essències curatives
i somnio
l'un, camí de l'altre
tal volta avui
pensaràs en mi,
i els nostres
sentiments s'encreuaran;
l'un, camí de l'altre
passes compartides
a cada bifurcació
brollarà de mi
no la tristesa,
dels camins
que se separen,
sinó la joia
de les passes
compartides
vivim de la mateixa font
em capbusso
en l'aire que expires
i vivim, així,
de la mateixa font
ones espurnejants
de genolls,
amb els palmells estesos
damunt la sorra,
rebo el colp
de les teves ones
espurnejants
la teva mar
quan més prenc
més m'assedego,
i més friso entre onades,
en els braços
de la teva mar
salada
ta humida empremta
percebo
ta humida
empremta
en la roba
estesa pel terra
deixo de respirar
Dies després
els llençols desprenen,
encara, un xic
de la teva olor.
M'hi embolico, i t'abraço.
Deixo de respirar
present instant
la foto
transmet
un record llunyà,
que accentua
el passat
i la distància;
la flaira t'atansa
al present instant
flascó d'essències
tonificant extracte
de la teva presència,
flascó d'essències
curatives,
medecina
per a un esperit
diluït en la vida

