m'embolico
amb paper de regal
i somnio,
que en algun
instant fugisser,
he estat el teu desig

tal volta avui
pensaràs en mi,
i els nostres
sentiments s'encreuaran;
l'un, camí de l'altre

a cada bifurcació
brollarà de mi
no la tristesa,
dels camins
que se separen,
sinó la joia
de les passes
compartides

em capbusso
en l'aire que expires
i vivim, així,
de la mateixa font

de genolls,
amb els palmells estesos
damunt la sorra,
rebo el colp
de les teves ones
espurnejants

quan més prenc
més m'assedego,
i més friso entre onades,
en els braços
de la teva mar
salada

percebo
ta humida
empremta
en la roba
estesa pel terra

Dies després
els llençols desprenen,
encara, un xic
de la teva olor.
M'hi embolico, i t'abraço.
Deixo de respirar

la foto
transmet
un record llunyà,
que accentua
el passat
i la distància;
la flaira t'atansa
al present instant

tonificant extracte
de la teva presència,
flascó d'essències
curatives,
medecina
per a un esperit
diluït en la vida