amb llums de colors
i molta purpurina
els acomiadem de la feina,
i ens assegurem que els mocadors
voleiants blancs
de cèlebres acomiadaments,
es mantenen a l'interior
de la butxaca.

altius moais
de petrificada mirada,
venedors d'il·lusions i esperances,
els polítics no es podreixen,
es fossilitzen;

els han extret la sang,
i ens miren a la cara
del carrer estant, amenaçants,
avisant-nos dels perills
que assoten la nostra llar
de no votar-los;

han arribat les eleccions.

Durant les eleccions
la circulació és ràpida i fluïda
(per a tot qui viatja en helicòpter)

El moai (o és un papagai?)
s'apropa sense acostar-se,
menja sense embrutar-se,
renega sense queixar-se
i pixa sense mullar-se.

Talment fos de pedra
artificial, no humana.

perquè anar a l'arrel del problema
si poden tallar l'arbre
i gratar-se l'esquena amb les branques,
el que produeix gran plaer?