Amb llums de colors
i molta purpurina
els acomiadem de la feina
i ens assegurem
que els mocadors voleiants blancs
d'altres cèlebres comiats
es mantenen ben plegats
a l'interior de la butxaca.

Altius moais
de petrificada mirada,
venedors d'il·lusions i esperances,
els polítics no es podreixen:
es fossilitzen.

Els han extret la sang
i ens miren a la cara,
del carrer estant amenaçant,
avisant-nos dels perills
que, si no els votem,
assotaran la nostra llar.

Han arribat les eleccions.

Durant les eleccions
la circulació és ràpida i fluïda
(per a qui viatja en helicòpter)

El moai (o és un papagai?)
s'apropa sense acostar-se,
menja sense embrutar-se,
renega sense queixar-se
i pixa sense mullar-se.

Talment fos de pedra
artificial, no humana.

Per què anar a l'arrel del problema
si poden tallar l'arbre
i gratar-se l'esquena amb les branques,
cosa que produeix gran plaer?

"Si hem tallat els arbres és
(també) pel vostre benefici";
diu a l'entrada del parc,
just on s'obliga a dur-hi casc
com a mesura de seguretat.

(el parèntesi subjectiu és de l'autor)
(el parèntesi de la 1a nota és convenció social)
(el parèntesi de la 2a nota és sarcàstic)