Discretament
avança la comitiva
austera,
dins d'un Royce blindat.

Desfilades,
o enfilats collarets
de perles
caduques
i distants.

Grans pameles
protegeixen
de la llum
verificadora,
clarificadora
de la veritat.

Façanes aixecades
en bastides proletàries,
façanes estirades
per metges milionaris,
façanes amagades
per pudorosos tapissos,

Ventalls electrificats,
d'autodefensa,
venten vanitats
de tòtems sagrats,
vanitant-se
gens d'amagat.

Ídols de butxaca,
reinflats
amb gasos perfumats,
omplen el pit
aparentant
magnificència.

Sota els vestits
milionaris,
el buit.

Súbdits badocs
i crítics indignats
comparteixen la cadena,
del vàter,
comandament en mà.

La pantalla,
finestra al passat
que hauria de ser-ho,
testimoni present
de temps que creiem
superats.

Figures
esculpides en pedra
observen, atònites,
emmidonades estàtues
bellugant-se lentament:
els convidats
van a fer pipí.