temps enrere lluitava, contra el corrent que m'arrossega dret a tu; ara hi nedo i em deixo endur, confiat

enfilo aquest doll de pedres i fang, cercant-ne la font originària

si fossis aquí, escoltant aquests ocells somriuries

el bosc es blega sobre si mateix rosegant els senders fuetejats que en fereixen la intimitat

travesso aturades onades, de rogenques terres deixatades en espinoses reïnes

fent-me a les ombres, a mesura que avanço començo a albirar tots els teus detalls

m'aturo i la vall repica les meves passes, potser apressant-me a continuar endavant, cap a tu

més fortament m'apreses i més m'alliberes, cisellant-me en el teu motlle roent

ja no em neguen la llum les tempestes; guaitem l'horitzó plegats i gaudeixo de sa majestuosa, negra, bellesa