Avui he remenat el cafè
amb el teu gest habitual;
no me n'he sorprès

la llum de l'escriptori
tant sols m'escalfa:
és la teva mirada
la que em permet
escriure't, de nit,
aquestes ratlles

s'escampa la tinta
en el paper,
i em submergeixo
en el reguerol
que deixa
el teu nom

un vol és sempre
un oferiment;
en vols,
m'hi vols
m'envoles?

em cremen el sol
el volant negre,
la pell nua;
frega'm l'esquena,
amb la teva mà freda

què podria afegir
a aquesta carícia,
a aquesta mirada
a la teva mà a l'espatlla?
les paraules arriben
fins allí on tu
tot just comences

quina sola,
única,
tant sols insinuada
paraula,
no espatllaria
aquest moment?

si ens parlem amb els ulls
podrem besar-nos més estona
damunt la sorra

parem i juguem
sense pilota per passar-nos
necessito motius
per a estimar-te?

si em xiuxiueges
sense sentit
a l'orella,
entendré
el teu càlid anhel
sense paraules