Perdonin que no em disculpi, IIª Edició

<a href="http://www.llibres-artesans.com/llibres/relats-breus/perdonin-2"><img style="float:left; margin-right:9px;" src="http://www.llibres-artesans.com/files/images/llibre-contes-curts-perdoni... width=144 hight=144 alt="llibre relats breus" title="llibre contes curts" class="term-img"></a><br>Perdonin que no em disculpi (IIª ed. revisada i ampliada), recull 35 contes curts de Ferran Cerdans Serra. Publicat el març de 2013 a Llibres Artesans, gràcies al finançament via crowdfunding de la impressió. Els exemplars de la tirada comparteixen el contingut intern, però les cobertes són totes obra única original, feta a mà pel mateix autor o bé per artistes convidats que creen les seves pròpies sèries.<br><a href="http://www.llibres-artesans.com/llibres/perdonin-no-em-disculpi-II">[fitxa del llibre]</a> <strong><a href="http://fcerdans.bigcartel.com/products">[comprar]</a></strong>

Perdonin el Joan Turu

Fa unes mesos us feia una de les preguntes més fàcils de la història de les preguntes: Qui és l’artista convidat? L’estil inconfusible del Joan Turu era evident, però de totes maneres, aquí teniu la resposta:

Joan Turu retolant títols Perdonin

De la mateixa manera que la majoria d’artistes que han col·laborat amb el llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi, el Joan també és ex-alumne de l’Escola d’Art de Manresa. Algun dia valorarem la tasca que s’ha fet en aquesta Escola, que de moment aguanta i no es troba en perill de retallada.

sèrie GRAFIT del DKO exhaurida

La magnífica sèrie GRAFIT de cobertes del Perdonin que no em disculpi es va exhaurir diumenge a la Fira del Paper de Sarrià de ter. Realitzada pel DKO amb tècniques de grafit (esprai, base i dibuix amb plantilles, retoladors de pintura...), aquesta sèrie urbana representava molt bé el recull de contes curts; deu ser per això que ja no és entre nosaltres! :D

El DKO fent la sèrie GRAFIT

Sempre ens quedarà, això si, la paret! I no és tan conya com sembla, si voleu fer una visita només m’heu d’escriure!

Perdonin que no em disculpi per les opinions personals

Una lectora m’envia per email les impressions que li han causat els relats curts del Perdonin que no em disculpi. M’encanten, per la sinceritat i perquè m’adono que allò que vull transmetre es transmet -com a mínim en el seu cas. Li demano si les puc publicar a la web de Llibres Artesans i em diu que si, que seria un honor per a ella, però mantenint l’anonimat. I tant, per descomptat: són opinions molt personals. Aquí les teniu.


**-----
Hola Ferran! T’envio les meves anotacions dels teus magnífics contes. Com et deia potser se’t farà una mica pal. D’altra banda potser t’agradi saber que en pensen els lectors (millor dit, una lectora). Els he llegit només una vegada i a “bote pronto” això és el que escrit. També això vol dir que mentre els llegia se’m removia alguna cosa per dins. Si no fos així no serviria per a res; en fi, aquí ho tens:

DECLARACIÓ DE L’ESCOMBRIAIRE
Mentre el llegia sentia la música i recordava la dansa de la Laura Bataller a Ca la Samsona

L’ANY DE LA FAVA
Divertit. Quan has arribat a la profunditat de la mesquinesa humana, te n’adones que res és el que sembla. La nostra realitat no té res a veure amb la realitat real (que també és imaginària) Uffff!!!!!!!!!!!!!!!!

La Bel Olid llegeix un relat i recomana el Perdonin que no em disculpi

L’escriptora Bel Olid presenta el llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi, de Ferran Cerdans Serra, la principal novetat de Llibres Artesans per aquest Sant Jordi.

Per la presentació del llibre tenia dues coses molt clares: una, que no seria la típica presentació previsible i monòtona; dues, que si algú havia de parlar sobre el llibre, només podia ser la Bel Olid. Així que aprofitant que ens havíem conegut en una presentació del seu llibre de relats “La mala reputació”, vaig demanar-li si li agradaria venir. Em va respondre de seguida amb un SI que em va estarrufar.

Els agraïments del llibre

Ahir vaig enviar un email donant la raó a una amiga, 4 anys després, agraint-li una de les frases que sovint em repetia. Una frase que amb el temps m’ha anat molt bé, encara que en aquell moment em feia força ràbia (precisament perquè tenia raó, és clar, però això, llavors, jo encara no ho veia). Agrair-li va ser un impuls; el vaig seguir i a ella li va encantar. Què és la vida sinó aquests petits moments? És dur, però quan algú diu que la felicitat no existeix es ben bé que no sap de què parla.

Mai no és tard doncs per reconèixer els propis errors, ni per agrair als altres tot allò que ens han donat sense esperar res a canvi.