abans no s'espatlli la tarda

conte curt

Si no hagués estat al principi de la primavera, quan tothom va àvid de sol, el persistent bany de llum els hauria molestat, empipat i tot potser; però després d'un hivern tapat i plujós, trobaven reconfortant tanta claror. Aquella tarda, a més, qualsevol fet tenia un sentit especial; ho pinzellaven tot amb un vernís d'alegria riallera.

Pel seu compte però al mateix temps, ambdós havien decidit que la història ja s'allargava massa: havia arribat l'hora de llançar-se. Amb aquesta conclusió en comú, fruit d'una lògica natural, havien quedat al parc on solien xerrar fins a exhaurir les hores.

Mentre jugaven a cartes o fruïen de senzills pícnics improvisats, les parelles mig ocultes mig a la vista entre els matolls sempre havien despertat la seva curiositat. A voltes, quan un dels duets deixava el que estava fent per besar-se, es miraven amb complicitat.

Ell li deia amb els ulls que ja anava sent hora; ella li transmetia el mateix, però fent veure que deia tot el contrari, encara que de tal manera que ell ho copsés però sense estar-ne gens segur. En fi, o bé ets dona o bé en coneixes alguna, així que ja saps de què parlo: es tracta que els nois no entenguem res fins que no sigui estrictament necessari, no fos cas que l'espifiem.

La qüestió és que jeien amb el món sencer sota seu, i cara a cara es transmeteren la mateixa conclusió a què havien arribat per separat. Després d'alguns intents, sufocats per la pròpia inseguretat en el cas d'ell i per voler recrear-se en aquesta incertesa en el d'ella, els seus llavis, càlids i humits, s'uniren.

Però no es van fondre en un de sol. Les ànimes tampoc s'enllaçaren, sinó que cadascuna restà al cos corresponent; a més a més, el temps no s'aturà, les trompetes callaren, els violins ni aparegueren, els ocells escoltaven indiferents i, per si això fos poc, el món no començà a giravoltar sobre l'eix del petó, com sempre havien vist a la vida real (és a dir, a les pel·lícules).

Així que, després d'aital decepció, sense música ni panoràmiques zenitals, es dirigiren als matolls i anaren directament per feina, abans no s'acabés d'espatllar la tarda.

• Perdonin que no em disculpi • • 04/2006

relacionat
gènere literari: 
Compartir llibres artesans