La Seu Divina

microconte

Tots els diumenges al matí les notes brollen de l’òrgan i es precipiten com gotes d’aigua perfumada en cascades de colors purs sobre els feligresos sense paraigües: és pluja beneïda. Les melodies gelatinoses els envolten, diorames de colors brollen del sostre i els abracen seguint recorreguts calidoscòpics en espiral. Milers de guspires multicolors degoten pausadament en l’ambient translúcid i dens de la nau. En contactar amb el terra moren en un instant i reneixen per tornar a caure des del cel sense fi. O aquesta és, si més no, la versió de qui hi combrega: jo no vaig prendre l’hòstia consagrada i no vaig veure’n ni sentir-ne res, de tot això.

finalitzats

escrit en directe el 10/02, finalitzat el 03/13

• Perdonin que no em disculpi • 2a ed. •

relacionat
gènere literari: 
Compartir llibres artesans