esprint a l'olímpica

conte curt

Formava part dels quatre nedadors escapats de la final. Si en deixava un enrere, doncs, tenia medalla assegurada. Calia, per a això, deixar de pensar i dedicar tota l’energia a impulsar-se, transmetent la força a l’aigua mitjançant braçades potents.

A la meitat de la prova se sentia exhaust, però continuava generant més i més calor. La temperatura augmentava a cada segon. Un cop cedit el control del cos a l’instint atàvic, podia observar des de fora com intentava guanyar la cursa, fusionant la matèria per obtenir més energia —si bé ell es conformava amb el podi, el seu inconscient volia la medalla d’or.

Els últims vint metres la piscina bullia. Mai no havia experimentat una cremor tan intensa, ni tan sols amb febres altes, però malgrat que fonia òrgans i músculs per extreure’n més potència no aconseguia distanciar-se. Fruit d’aquesta pèrdua de massa, el banyador es destensà i quedà enrere; els tendons s’afluixaren i els peus van començar a ballar solts; els braços es desmuntaven quan els greixos van entrar en combustió.

El que restava dels nedadors es volatilitzà en l’esprint final i va formar un núvol d’aigua evaporada, greix i sang que feia olor de pollastre rostit i que s’expandí fins a omplir tot el recinte.

En esvanir-se la boira, el sistema electrònic indicava un nou rècord dels campionats al carril número quatre. A l’aigua tremolosa hi suraven banyadors, gorres i restes personals que semblaven haver abandonat la cursa abans d’hora. El seu dit índex de la mà esquerra havia guanyat, per inèrcia, just davant de les ulleres del carril número sis, que van fer plata.

finalitzats

escrit en directe el 03/11, finalitzat el 03/13

• Perdonin que no em disculpi • 2a ed. •

relacionat
gènere literari: 
Compartir llibres artesans