Perdonin que no em disculpi, llibre de contes curts

llibre relats breus


** LLIBRE ESGOTAT **

DISPONIBLE LA SEGONA EDICIÓ


Perdonin que no em disculpi (Iª ed.), recull una dotzena de relats breus de Ferran Cerdans Serra. Aquesta edició del 2006 és esgotada. El març del 2013 es va publicar la 2a edició ampliada fins als 35 contes curts.



una imatge i mil paraules

S'acabaven de conèixer en un aniversari en el qual eren les úniques persones alienes a la colla. Es creuaven pels passadissos amb el got a la mà, mirant alternativament a terra, al rellotge i per la finestra. Si algú els observava, somreien. El Ramon va necessitar quatre cerveses per proposar-li el tast d’un sirah que tenia a casa.

—Tens condons? —va respondre la Clara.

A ell li va agradar força com enfocava el tema.

abans no s'espatlli la tarda

Si no hagués estat al principi de la primavera, quan tothom va àvid de sol, el persistent bany de llum els hauria molestat, empipat i tot potser; però després d'un hivern tapat i plujós, trobaven reconfortant tanta claror. Aquella tarda, a més, qualsevol fet tenia un sentit especial; ho pinzellaven tot amb un vernís d'alegria riallera.

l'aparcament o la feina

Quan tocava llevar-se ha parat el despertador, sense adonar-se'n, i ha continuat dormint tres quarts d’hora més. Sol passar-li.
Encara no ha pres cap cafè i el cervell es limita a mantenir al ralentí les funcions vitals. Comprova de nou la imatge del mòbil. Des que empra aquest mètode no perd tant temps cercant el vehicle abans d’anar a la feina. Hi apareix el Seat al davant de la fleca Núria, però la foto és del divendres. Dissabte va agafar-lo per anar a un concert, i en tornar de matinada no estava com per fer anar la càmera.

declaració de l'escombriaire

L’escombra lliscava amb suavitat sobre la dura i polida Plaça de l'Ajuntament. En arribar, però, a una capa fina de terra que havia aparegut durant la nit, vaig arrossegar tres o quatre fulles que no havia vist abans. La meva intenció era recollir-les d'una passada, però de sobte ja n'hi havia una dotzena que s’escamparen voleiant. Vaig gratar de nou la cuirassa de ciment que separa la ciutat de la natura i a cada escombrada sorgien fulles i més fulles d’un verd enrabiat, incontestable, que van ser les que van acabar inundant la plaça.

La Seu Divina

Tots els diumenges al matí les notes brollen de l’òrgan i es precipiten com gotes d’aigua perfumada en cascades de colors purs sobre els feligresos sense paraigües: és pluja beneïda. Les melodies gelatinoses els envolten, diorames de colors brollen del sostre i els abracen seguint recorreguts calidoscòpics en espiral. Milers de guspires multicolors degoten pausadament en l’ambient translúcid i dens de la nau. En contactar amb el terra moren en un instant i reneixen per tornar a caure des del cel sense fi.

la primera vegada

L'única opció raonable era aturar-me. Havia estat un parell de cops a punt d'adormir-me sobre el volant i encara en tenia per una hora fins a la meva destinació. A més, seria massa tard per aparèixer a casa d’un amic a qui ni tan sols havia avisat. Així que vaig agafar la primera sortida que se'm va presentar, i aquesta em va dur a Tolosa.