Perdonin que no em disculpi, llibre de contes curts

llibre relats breus


** LLIBRE ESGOTAT **

DISPONIBLE LA SEGONA EDICIÓ


Perdonin que no em disculpi (Iª ed.), recull una dotzena de relats breus de Ferran Cerdans Serra. Aquesta edició del 2006 és esgotada. El març del 2013 es va publicar la 2a edició ampliada fins als 35 contes curts.



declaració de l'escombriaire

L’escombra lliscava amb suavitat sobre la dura i polida Plaça de l'Ajuntament. En arribar, però, a una capa fina de terra que havia aparegut durant la nit, vaig arrossegar tres o quatre fulles que no havia vist abans. La meva intenció era recollir-les d'una passada, però de sobte ja n'hi havia una dotzena que s’escamparen voleiant. Vaig gratar de nou la cuirassa de ciment que separa la ciutat de la natura i a cada escombrada sorgien fulles i més fulles d’un verd enrabiat, incontestable, que van ser les que van acabar inundant la plaça.

La Seu Divina

Tots els diumenges al matí les notes brollen de l’òrgan i es precipiten com gotes d’aigua perfumada en cascades de colors purs sobre els feligresos sense paraigües: és pluja beneïda. Les melodies gelatinoses els envolten, diorames de colors brollen del sostre i els abracen seguint recorreguts calidoscòpics en espiral. Milers de guspires multicolors degoten pausadament en l’ambient translúcid i dens de la nau. En contactar amb el terra moren en un instant i reneixen per tornar a caure des del cel sense fi.

la primera vegada

L'única opció raonable era aturar-me. Havia estat un parell de cops a punt d'adormir-me sobre el volant i encara en tenia per una hora fins a la meva destinació. A més, seria massa tard per aparèixer a casa d’un amic a qui ni tan sols havia avisat. Així que vaig agafar la primera sortida que se'm va presentar, i aquesta em va dur a Tolosa.

l'hecatombe canina

Els gossos porquet eren força nets i molt afectuosos. Semblaven porquets d’índies hormonats, d’aquí els venia el nom, un pèl més grans i de formes arrodonides; blancs i negres o bé negres i blancs, segons el color predominant. No es tractava d'una raça especialment bonica però costaven mitja fortuna, i a partir de certs nivells de vanitat el fet que un objecte no el pugui adquirir tothom ja el fa atractiu de per si.

Complien, doncs, amb tots els requisits per convertir-se en la mascota de moda de la pijeria manresana. Excepte per un detall: els ingredients dels pinsos disponibles al mercat (pollastre, cereals, bou, pastanaga...) els sonaven a dieta proletària de carmanyola. Així doncs, van començar a reclamar compostos “de categoria”.

dubtes innecessaris

El telèfon continua sonant. El que més el molesta de la fama és que no el deixen en pau ni per pensar en temes transcendents. Sap qui és i que l’hauria d’agafar, però hi ha coses més importants que l’atabalen: té por d’estar-se tornant vanitós i superb, que l'èxit no l’estigui canviant. Sempre n'ha temut les conseqüències, però no se sabotejarà la carrera artística, com han fet altres en circumstàncies similars. Ell confia en les pròpies capacitats per superar-ne els inconvenients. Després de quinze trucades, doncs, agafa el telèfon a la seva xicota. Li diu que necessita temps per a ell; que l’èxit exigeix molts sacrificis; que no es deixarà vèncer per la fama, com han fet altres en circumstàncies similars i que, a partir de llavors, es comunicaran per la premsa.

l'any de la fava

La Fi de l'ImperiLa fredor del paper de plata corroborà el que havia temut durant tota la setmana: la mala sort, aquell any, tampoc no renunciaria a l’èxit. Feia quatre tortells consecutius que es trobava la fava amagada entre la nata i el seu mite s’havia engrandit a la família. Primer només se’n reien, els feia gràcia, però després en sospitaren. Intentaven no compartir-hi cap mena d’activitat, sobretot si aquesta comportava un risc econòmic.

la perdició d'un home

La Perdició d'un HomePer un dia i esperant així lliurar-se’n durant sis mesos més, es decidí a passar la baieta per la nevera. A banda de la bossa d’escombraries, que era a vessar, la porta del frigorífic era el que oferia més mal aspecte de la cuina. En ésser blanca hi destacaven les llànties, que podia reconèixer perfectament: l’habitual puré de cigrons dels vespres estiuencs, greixos variats, oli, xocolata i engrunes de pa.