Per un dia, i esperant així lliurar-se’n durant uns altres sis mesos, es va decidir a passar la baieta per la nevera. A més de la fortor de la bossa d’escombraries, que era a vessar, l’aspecte de la cuina en conjunt era força lamentable, però més que els reguerons de greix dels armariets, el que feia mala fila de veritat era la porta del frigorífic. En ésser blanca hi destacaven les llànties, que podia reconèixer perfectament: l’habitual puré de cigrons dels vespres estiuencs, greixos variats, oli, xocolata i engrunes de pa.