la perdició d'un home

conte curt

La Perdició d'un HomePer un dia i esperant així lliurar-se’n durant sis mesos més, es decidí a passar la baieta per la nevera. A banda de la bossa d’escombraries, que era a vessar, la porta del frigorífic era el que oferia més mal aspecte de la cuina. En ésser blanca hi destacaven les llànties, que podia reconèixer perfectament: l’habitual puré de cigrons dels vespres estiuencs, greixos variats, oli, xocolata i engrunes de pa.

Un cop netejat el mànec va veure que tampoc era tan difícil (en aquella superfície lliscosa, la brutícia se n'anava amb facilitat) i va continuar, animat, amb la resta de la porta.

Llestos. Va deixar el drap al seu lloc i es disposava a fer-se el sopar quan s’adonà que la cuina feia l’efecte, en general, d’estar molt més bruta que abans. Els prestatges i els reguerons de greix que lliscaven per la paret apareixien més sòrdids que mai en contrast amb la lluent nevera. Sufocant un primer impuls de tornar-la a enllardar i deixar-ho tot com estava, es decidí a passar el drap als armariets que la voltaven.

En poca estona va aconseguir que la brutícia no aparegués de cop, en acabar-se l’oasi de la porta, sinó gradualment en un radi d'un armariet. La intenció era bona, però una ullada panoràmica des del passadís el va induir a continuar la feina: allò era com no netejar i a més riure-se'n. Així que va agafar aire i passà la baieta d’una tirada, per l’exterior, a tots els armaris i prestatges.

En acabat, va examinar el calaix del pa. Resultava més ronyós que mai en el nou context, per no parlar de l’interior de l’armari de les galetes o el de les llaunes de conserves. Tots van caure sota la seva esmolada espasa, representada per la baieta.

Després van venir els espais entre rajoles, molt més combatius, i l’extractor, la seva primera conquesta important. Quan més netejava, més infectes li semblaven els racons que es resistien.

Continuà amb la maneta i el vidre de la finestra i d’allí estant va albirar els fils del telèfon. Va obrir, s’enfilà al marc i els tornà la puresa. Però els cables d’electricitat, sutjosos i fastigosament bruts, s’allunyaven en direcció a la ciutat. Creuaven el carrer i es perdien en un mar de teulades negroses, que suposaven un insult per a la seva cuina i reclamaven una neteja a fons.

L’home, tot decidit, es penjà dels cables, encarà l’enemic i s’encaminà cap al seu pròxim objectiu.


Aquest conte ha estat publicat a badosa.com, editor literari a internet, des del Febrer del 2002, dins de la col.leció "La raó del somni"

• Perdonin que no em disculpi • • 04/2006

relacionat
gènere literari: 

Comentaris

Bon dia,

Abans de res, dir-te que m'ha encantat el teu relat! Comentar-te també que l'he publicat al meu bloc i l'he traduït al castellà. Et passo l'enllaç per si vols comentar-me alguna cosa, espero que trobis tot correcte! (La perdició de l'home)

Salut!

Moltes Gràcies María José! M'encanta que t'hagi agradat el bloc en general i aquest conte en particular, que és el més representatiu fins ara dels que he publicat :)
El que si que em faria falta per atribuïr el conte és un enllaç; pots enllaçar el meu nom al meu perfil (www.llibres-artesans.com/lautor); també pots enllaçar al conte original en català, o bé simplement un enllaç a llibres-artesans.com; però caldria algun enllaç i la menció "en copyleft". Moltes gràcies :)
Sobre la traducció, se'm fa molt estrany llegir el conte en castellà però m'ha semblat molt bé, moltes gràcies per dedicar-li el teu temps! al meu torn la posaré aquí com a versió en castellà teva quan comenci a traduïr algunes parts de la pàgina.
Fins aviat i si t'animes ja veus que aquí hi ha molts contes per traduïr hehehe Bon Any!

Moltes gràcies a tu per compartir la teva obra!

He linkat el teu nom al teu perfil i he afegit un enllaç al conte original. També he afegit "en copyleft" tal qual. Espero que et sembli bé així, si passes a veure la meva entrada ja em diràs!

No em sorprèn que et resulti estrany llegir-te traduït per una altra persona, deu ser força curiós!!

I per descomptat serà un honor si inclous la meva traducció!
Suposo que ens continuarem llegint aviat, no dubtis que m'animaré a continuar amb les versions castellanes!!

Molt bon any, salut i felicitacions per la teva feina!

Genial la imatge penjant-se dels fils elèctrics. Segur que encara deu estar netejant, bancs, banquers, idees no encertades, caps de càrrecs amb responsabilitat sense responsabilitat...

:)

Aquest conte m'ha portat a les històries dels homes grisos de Momo de Michael Ende...m'ha agradat molt!gràcies per compartir-lo

Compartir llibres artesans