Pel que respecta a mi, una operació com aquella requeria un xic d’intimitat, així que vaig començar a remenar novetats esperant que s’extingís la cua de la caixa. Tafanejant entre les taules, a vessar de llibres gruixuts en tapa dura, va cridar-me l’atenció una portada d’allò més cursi que no penso descriure.
Només per curiositat, vaig agafar el volum amb la intenció de llegir-ne la sinopsi. Una etiqueta amb el preu, ben bé al mig i magistralment col·locada en diagonal i una altra amb la referència i el nom de l’establiment, només em permetien llegir-ne les primeres i les últimes ratlles.

Quan llogà els baixos no tenia molt clar encara què hi faria, per què els volia. Només intuïa que havien de ser comercials i amb uns bons vitralls, així que escollí una àmplia botiga recentment clausurada. Gaudia d’una molt bona situació, just al mig de la ruta comercial de la ciutat i era més aviat allargada que profunda. Formava, doncs, un gran aparador a peu de carrer.



