llibre de relats Revolta Alcalina

llibre contes curts
El primer recull de contes curts de Ferran Cerdans Serra, Revolta Alcalina, és una selecció dels relats breus escrits fins el 2001 per l'autor. [sinopsi]

"Breus relats embastats amb el fil de l'enginy, i cosits amb la força de la joventut" - Manuel Quinto

on anirem a parar

Pel que respecta a mi, una operació com aquella requeria un xic d’intimitat, així que vaig començar a remenar novetats esperant que s’extingís la cua de la caixa. Tafanejant entre les taules, a vessar de llibres gruixuts en tapa dura, va cridar-me l’atenció una portada d’allò més cursi que no penso descriure.

Només per curiositat, vaig agafar el volum amb la intenció de llegir-ne la sinopsi. Una etiqueta amb el preu, ben bé al mig i magistralment col·locada en diagonal i una altra amb la referència i el nom de l’establiment, només em permetien llegir-ne les primeres i les últimes ratlles.

Germà I, el Gran

Germà I el Gran Quan llogà els baixos no sabia encara per què els volia. Només intuïa que havien de ser transitats i amb uns bons vitralls, així que escollí una botiga àmplia ubicada al bell mig de la ruta comercial de la ciutat.

El primer dia només hi dugué una taula i es dedicà a fer solitaris tot observant la gent del carrer. De tant en tant, algun vianant s’acostava al vidre i l’espiava, ajudant-se amb la mà per evitar els reflexos. L’oferta visual no era prou atractiva com perquè s’hi estiguessin gaire estona, però el Germà descobrí aviat com li agradava que el miressin; sentir-se el forat de la punta del compàs, just al mig de la circumferència.

Literal

Era el primer semàfor que es trobava. Entraven a la ciutat per la part vella, després d’un parell de quilòmetres des de la zona d’examen perifèrica.

La bombeta vermella s’apagà i s’encengué la verda. El Zambik va aixafar l’accelerador amb tota la intenció i el cotxe s’endinsà a la urbs pel seu flanc més perillós. El seu professor va agafar aire, mentre l’examinador experimentava atentament els canvis inercials del vehicle.

avanç especial

- Coneguem ara les últimes notícies sobre l’espectacular operació policial iniciada aquest migdia, a Manresa, contra una xarxa de narcotraficants. Marta Sifasol, bona tarda.
- Bona tarda. L’operació policial continua oberta i no es descarten, més aviat s’esperen, noves detencions per tot el territori català. De fet, sembla ser que aquesta xarxa s’estenia per gairebé tots els pobles i ciutats del país, i els detinguts sobrepassarien a hores d’ara el miler de persones. La batuda ha començat aquest migdia després d’una trucada anònima, que ha alertat la policia sobre l’existència d’una botiga de queviures on es vendria droga en grans quantitats. Tot apunta a que aquesta s’exposava junt amb les altres mercaderies en els mostradors, i era adquirida per alguns dels clients com un producte més de la compra. Tenim amb nosaltres al comissari en cap que ens ampliarà aquestes primeres dades. Bona tarda.

azken ordukoa

- Ezagun orain gaur goizean Manresan hasitako polizi-operazio ikusgarriari buruzko azken berriak. Marta Sifasol, arratsaldeon.

- Arratsaldeon. Polizi-operazioa ez da itxi eta lurralde katalandar guztian atxiloketa gehiago izango direla uste da. Izan ere, badirudi herrialde honetako herri eta hiri guztietara hedatua zela sare hau eta, azken informazioen ariora, mila lagunetik gora izango lirateke atxilotuak. Sarekadari gaur eguerdian ekin zaio, janari-denda batean droga kopuru izugarriak saltzen zirela zioen dei anonimo bat polizia jaso ostean. Dirudienez, droga beste salgaiekin batera zegoen mostradorean, eta zenbait bezerok erosgaien arteko beste produktu bat bezala erosten zuten. Gurekin dugu lehen datu hauek zehaztuko dizkigun polizi-komisarioa. Arratsaldeon.

Perduda corbata blava

Tenia a la cara algun objecte borrós que havia aparegut mentre dormia, i a sobre meu un munt de pes, que tampoc sabia d’on havia sortit. Se sentien també llunyanes veus reverberades, el què semblava una desbocada entrevista a semi crits.
Vaig aixecar el cap. El menjador, així com jo mateix, era cobert d’informes econòmics, retalls de premsa i notes de “societat”, tot barrejat amb un fotimer de díptics blavosos amb dues pes, de les més majúscules.

Queviures

Era força avorrit. Jo estava dret, recolzat al marc de la porta, i realment no sabia què hi feia allí.

La Joela era asseguda en una butaca enorme, just davant del televisor, en una saleta on poca cosa més hi hagués cabut. No tenia cap més seient que aquell sofà, que semblava que li haguessin fet a mida: hi estava acoblada, recollida en el bressol on deuria passar gran part del dia.

A la pantalla, músics de sessió intentaven oxigenar una cançó pop amb moviments rítmics, fer-nos creure que aquella música tenia vida i els motivava. L’aspirant a cantant de moda es limitava a cobrir-se amb una guitarra i a recórrer el mànec amunt i avall amb la mà plana, conscient de que, la major part dels televidents, no s’adonarien de que ni tant sols estava connectada a un amplificador.

encertar-la a les fosques

A hores d’ara ja ho tinc clar. El cas és que quan era al lavabo tot quedà a les fosques, i en arribar a palpentes al que creia el meu llit, va resultar que no estava buit. En tocar-la, ella feu un sospir d’aprovació. Feia molt bona olor.

No sabia si dormia o què, així que vaig balbucejar un “perdona”, i a desgrat vaig intentar tornar a la meva cambra. Però em va agafar de la mà (ella semblava veure-hi d’allò més bé), i em guià suau, però fermament, fins als seus turgents pits de pera llimonera.

propaganda violenta

propaganda violenta