on anirem a parar

Enviat per ferran el dv., 04/02/2011 - 07:52

Pel que respecta a mi, una operació com aquella requeria un xic d’intimitat, així que vaig començar a remenar novetats esperant que s’extingís la cua de la caixa. Tafanejant entre les taules, a vessar de llibres gruixuts en tapa dura, va cridar-me l’atenció una portada d’allò més cursi que no penso descriure.

Només per curiositat, vaig agafar el volum amb la intenció de llegir-ne la sinopsi. Una etiqueta amb el preu, ben bé al mig i magistralment col·locada en diagonal i una altra amb la referència i el nom de l’establiment, només em permetien llegir-ne les primeres i les últimes ratlles.

Vaig deduir que per decorar un menjador amb un parell de noms coneguts no feia falta llegir-se cap sinopsi, o que al públic al que estava dirigit no necessitava cap altra informació que l’elevat preu i el títol de l’autor ben gros al llom.

Em va semblar un acte simbòlic molt eloqüent, però jo el que volia era llegir-me el resum i el següent exemplar de la pila duia les etiquetes al principi del text. Mantenint els dos llibres en braços vaig provar-ho amb un altre. Els vaig remenar convenientment però tampoc n’hi havia prou. Dues de les frases es resistiren fins al cinquè exemplar, amb el que finalment vaig aconseguir llegir la sinopsi sencera.

Ràpidament vaig amuntegar altre cop els volums on eren, ben arrenglerats. La caixera, ja sense feina, m’observava contrariada. Era el moment idoni i em vaig dirigir cap a ella traient la cinta VHS que duia a la bossa.

- Escolti, podria embolicar-me això com a regal i enganxar-hi una de les seves etiquetes?

Vaig mostrar-li amb precaució, no gaire de prop ja que era “Christ The Movie”, dels Crass, però tot i així se li entelaren les ulleres en defensa pròpia.

Sense cap reacció violenta, però, va començar a netejar-se els vidres amb un drap. Semblava mig adormida, o potser era resignació professional adquirida en pitjors experiències quotidianes. Després va tallar un tros de paper de sanefes amb unes llargues tisores, que va resultar estar calculat al centímetre. Va embolicar la cinta sense ni tan sols mirar-la, girant-se cap al carrer.

- Quant em cobraràs?

- Cinquanta cèntims pel paper.

Va fer-hi un llaç amb un tros de cordill i enganxà una etiqueta a sobre del nus. A més de “Desitjo que t’agradi”, hi duia imprès “Llibreria SELECTA”, així que semblava un llibre. I dels gruixuts, el pitjor regal pel seu destinatari. Només llavors va reaccionar.

- És perquè sembli un llibre?

- Si, no penso perdre’m la cara que hi ficarà, fins i tot duc la càmera a sobre per fer-li una foto. Apart d’això, quan l’obri, li agradarà més el vídeo pel contrast. Serà una bona sorpresa, a no ser que cregui que s’ha d’agitar abans d’obrir-lo! – El vaig sacsejar una mica, la cinta feu varis clecs i no em feu falta llegir-li el pensament.

On anirem a parar!

Il.lustració de TASIO, per a la versió en castellà de l'autor ("literal") publicada al diari Gara el 15 d'Abril del 2000. Publicat al recull "Revolta Alcalina" el març del 2001.

• Revolta Alcalina • - 03/2001

gènere literari: