cop de cap

conte curt

El Comitè de Govern s'instal·là en la mateixa sala on havia estat abatut, uns dies abans, l’anterior president.

L’havia rematat el mateix cap dels revoltats, el Capità General de l’exèrcit, que en aquells moments presidia l’acte.

Ocupava una butaca d’estil colonial en l’arc d’una taula semicircular, que recordava als ministres la seva condició idènticament subordinada. Tots estaven a la mateixa distància d’ell, i les seves cadires eren sensiblement més baixes i petites.

D’esquerra a dreta, amb un lleuger moviment de la mandíbula, els va anar donant permís per parlar.

- El més important ara és el control de la població. Estan en la misèria, i per evitar revoltes necessitem un organisme potent, eficaç.

- Que ens permeti desviar el focus d’atenció, que estigui per sobre de les seves necessitats.

- Canalitzar el seu malestar redirigint-lo contra l’exterior, i acaparar l’atenció en els moments d’eufòria. Es necessari que s’esbravin d’alguna manera.

- També es fonamental que aquest organisme desenvolupi, per una banda, una funció aglutinant a l’interior, que tothom s’hi senti identificat, i per l’altra que sigui temut fora de les nostres fronteres.

La paraula havia arribat de nou al General.

- En tot cas estem parlant del concepte de sempre, oi? Aquesta fórmula sempre ha funcionat... Bé, jo havia pensat en un uniforme amb les franges verdes i violades, de la nova bandera, ven distribuïdes i visibles, però majoritàriament negre, que transmeti autoritat i respecte per si mateix.

- Perfecte. M’he permès preparar una mostra que estic segur que us agradarà, en la que hi ha diversos models que encaixen amb aquesta descripció. – Parlava el ministre de propaganda – Mentre veiem el passi, he pensat que podríem fer un mos.

A una senyal seva, s’obriren les portes.

- Com podreu veure, he encarregat alguns vestits especials per al porter, que podrien ser distintius de la selecció, bastant originals.

Vint hostesses, vestides amb diferents propostes per a l’equip nacional de futbol, entraren els carros de canapès.

Ferran Cerdans Serra
Publicat al recull "Revolta Alcalina", el Març del 2001

gènere literari: 
Compartir llibres artesans