drama social

conte curt

En sentir el cotxe allunyar-se del xalet, la Gertrudis saltà del llit. Havia estat escoltant mig matí, silenciosa, i finalment era sola. El servei feinejava pel pis inferior, i disposava de gairebé dues hores abans no li pugessin l’arròs bullit.

Aquest dinar no li feia cap gràcia, però s’havia escapolit d’anar a missa escalfant el termòmetre amb el llum de l’escriptori, que era amb el que accedia més fàcilment a la bombeta, i ja n’havia assumit les conseqüències.

Últimament havia abusat d’aquest truc, que utilitzava quan no havia fet els deures, i la seva mare hagués sospitat d’haver estat dia d’escola. Però tant sols va donar-li una aspirina i un petó al front. S’havia adjudicat poques dècimes, primer de tot, per passar aquest control definitiu, i després per poder posar-se bona a la tarda i remullar-se a la piscina.

Ràpidament, va traslladar les seves joies, que ja havia arreplegat la nit anterior, a la cambra de bany. Les col·locà dins la banyera, curosament, i es va decebre del tot. Ni tant sols traient-se els anells, els penjolls i les arracades que duia a sobre, aconseguiria una altura suficient.

Després de passar per les espaioses habitacions dels altres membres de la família, tornà al seu bany fent cove amb els braços, dels que en sobreeixien tot tipus de polseres i collarets. Llavors va recórrer els diferents salons, il·luminats tènuement. La seva llum pastel pàl·lida li conferia tranquil·litat, immunitat als somorts estímuls del món exterior.

Li calgueren diversos viatges per dur tota la resta d’adreços familiars dispersos en mostradors i vidrieres, però la banyera els va engolir sense concedir gaire més que la seva quarta part, amb una insolència natural que la feu trasbalsar.

Començà a apartar les joies cap a una banda, intentant aconseguir altura, encara que fos en un espai més reduït, però aviat es va adonar que no tenia res a fer-hi. Inicià doncs el seu pla d’emergència, i s’afanyà a buidar-hi uns sacs de vulgars monedes amb els que s’havia proveït uns dies abans, tement-se el pitjor.

Finalment hi introduí un peu. Els duros van emmotllar-se suaument i l’hi embolicaren, amb un tacte fred molt agradable. A la fi encara aconseguiria, almenys, capbussar-se en efectiu, per molt que li costés arribar al fons.
Obrint espai tot remenant els peus, després les cames i finalment la cintura, va aconseguir submergir-se del tot.

No podia respirar. Intentà treure el cap per agafar aire, però el mateix pes de les joies i les monedes va enviar-la al fons i subjectar-li l’esquena al terra, on s’empassà algunes glopades de diner líquid, histèrica. Les bombolles s’obrien pas ràpidament cap a la superfície i es perdien a una distància inabastable per a ella; tot s’enfosquia.

Conscient de que era incapaç d’aixecar tot el pes que tenia al damunt, va alçar els braços i aconseguí agafar-se als marges de la banyera. Des d’aquella posició es veia en cor de sortir-se’n lliscant per la paret, i ho va intentar fins a treure la cua a l’exterior.

Així varen trobar-la, però ja no es movia.

Ferran Cerdans Serra
Publicat al recull "Revolta Alcalina", el Març del 2001

gènere literari: 
Compartir llibres artesans