Lairena

conte curt

Va despertar-se sola, molt trista. Anhelava l'escalfor d'algú i es va abraçar, però no en tenia prou. Va exprémer el coixí contra els pits i, mentre acariciava els cabells del seu amic amb una mà, amb l’altra li pessigà el cul.

Es va seguir masturbant, suaument, fins que va llençar-lo contra la paret. Portava massa temps amb aquest succedani, i va pensar que, si de veritat volia l’Albert, havia d’actuar com si ja el tingués. Podia portar-li un regal, per exemple.

Es va aixecar i va anar cap al rebost. Va agafar dos xuxos de crema i els va travessar amb un tros de pegadolsa, formant una creu. Amb una de sencera hi va fer un llaç, i per sobre va deixar-hi caure xocolata ratllada i cacau en pols. Li portaria aquest berenar.

Però no n’hi hauria prou. Feia falta dutxar-se, i escriure cartes a les amigues explicant-los que, finalment, i encara que costés de creure, ell l’havia correspost després de dur-li uns xuxos.

Si no s’atrevia a fer-ho era perquè mai el tindria, o encara no, però sabia que si les escrivia i les arribava a tirar seria seu.

Un cop a la cuina, però, mentre intentava embolicar el berenar, va trobar-ho tot massa fàcil i parà en sec.

Després, va començar a menjar pel xuxo més gran, rient per haver estat perdent el temps rera un tio que podia tindre quan volgués. Ella desitjava algú per qui hagués de lluitar, així que, quan va acabar amb el regal, va escollir un cogombre de la nevera i va tornar a l’habitació.


Ferran Cerdans Serra, 2000
Publicat al Pèsol negre n.2 - Hivern 98/99
Publicat al recull "Revolta Alcalina" el març del 2001

• Revolta Alcalina • - 03/2001

relacionat
gènere literari: 
Compartir llibres artesans