Literal

Enviat per ferran el dc., 01/12/2010 - 08:13

Era el primer semàfor que es trobava. Entraven a la ciutat per la part vella, després d’un parell de quilòmetres des de la zona d’examen perifèrica.

La bombeta vermella s’apagà i s’encengué la verda. El Zambik va aixafar l’accelerador amb tota la intenció i el cotxe s’endinsà a la urbs pel seu flanc més perillós. El seu professor va agafar aire, mentre l’examinador experimentava atentament els canvis inercials del vehicle.

De seguida albiraren un escopetejat autobús urbà, amb preferència, sense contemplacions. El Zambik, que hauria d’haver-se apartat, va accelerar, concentrant l’atenció sobre l’agulla del comptador. Entre l’autobús i la filera de cotxes aparcats a la dreta, tocava a mig centímetre per banda. L’examinador, al seient del darrera, va tancar els ulls i es va agafar a la carpeta.

El professor va intentar ordenar al seu peu que almenys es deixés caure sobre el pedal de fre, però no ho va aconseguir. Només podia apretar els molars i esperar. Ho hauria d’haver endevinat des del principi. El primer dia els havia manat subratllar la lliçó número dos per a la classe següent. El Zambik havia desplegat sobre la taula, un dia després, la segona lliçó. Estava pintada tota sencera amb fluorescent verd, cadascuna de les pàgines de dalt a baix.

Llavors ja s’havia adonat que aquell alumne li donaria feina, però no amb la suficient claredat. També li havia dut problemes.
“Quan entrem a la ciutat, recorda que s’ha d’anar a cinquanta”. Però perquè li ho havia dit just abans de començar l’examen? Ni volia pensar en mirar de reüll el retrovisor per veure allunyar-se el cul de l’autobús, o les restes inexistents del que podria haver passat.

Mentrestant el Zambik, esgarrifat, va veure afluixar-se l’agulla. En contra de la seva intenció inicial, havia hagut de frenar una mica, per controlar millor el cotxe i evitar endur-se cap retrovisor. Va accelerar immediatament fins a deixar-la erèctil, apuntant a la velocitat correcta. Necessitava aprovar, i les instruccions del professor al respecte havien estat molt clares: En el nucli urbà calia anar a cinquanta.

S’apropaven llavors a un pas de vianants en ple funcionament. Alguns dels transeünts, només de veure’ls, amb el cartell de l’autoescola al damunt i sense aparents intencions de frenar, començaren a calcular les possibilitats que tenien d’arribar a l’altra vorera, improvisant algunes accions per mirar d’augmentar-les.

El Zambik va aixecar el cap i aturà l’auto just a sobre de la primera ratlla blanca, en sec. Després de deformar els cinturons de seguretat, els tres ocupants tornaren a la seva postura inicial.

Era tant sols un petit contratemps. Tan bon punt tingués via lliure, l’agulla saltaria d’un bot i es mantindria fixa on tenia d’estar.


Il.lustració de TASIO, per a la versió en castellà de l'autor ("literal") publicada al diari Gara el 18 d'Abril del 2000. Publicat al recull "Revolta Alcalina" el març del 2001.

• revolta alcalina • • 2000

gènere literari: