llibre de relats Revolta Alcalina

<a href="http://www.llibres-artesans.com/llibres/relats-breus/revolta-alcalina"><img class="term-img" src="http://www.llibres-artesans.com/imatges/llibres/revolta_alcalina/revolta... width=144 hight=144 alt="llibre contes curts" title="llibre contes curts"></a>
<br>El primer recull de contes curts de Ferran Cerdans Serra, <strong>Revolta Alcalina</strong>, és una selecció dels relats breus escrits fins el 2001 per l'autor. <a href="http://www.llibres-artesans.com/llibres/revolta-alcalina">[sinopsi]</a>

<br><br><b>"Breus relats embastats amb el fil de l'enginy, i cosits amb la força de la joventut"</b> - <a href="http://openlibrary.org/a/OL89370A/Manuel_Quinto">Manuel Quinto</a><br>

<br>

Lairena

Va despertar-se sola, molt trista. Anhelava l'escalfor d'algú i es va abraçar, però no en tenia prou. Va exprémer el coixí contra els pits i, mentre acariciava els cabells del seu amic amb una mà, amb l’altra li pessigà el cul.

Es va seguir masturbant, suaument, fins que va llençar-lo contra la paret. Portava massa temps amb aquest succedani, i va pensar que, si de veritat volia l’Albert, havia d’actuar com si ja el tingués. Podia portar-li un regal, per exemple.

Es va aixecar i va anar cap al rebost. Va agafar dos xuxos de crema i els va travessar amb un tros de pegadolsa, formant una creu. Amb una de sencera hi va fer un llaç, i per sobre va deixar-hi caure xocolata ratllada i cacau en pols. Li portaria aquest berenar.

Però no n’hi hauria prou. Feia falta dutxar-se, i escriure cartes a les amigues explicant-los que, finalment, i encara que costés de creure, ell l’havia correspost després de dur-li uns xuxos.

Si no s’atrevia a fer-ho era perquè mai el tindria, o encara no, però sabia que si les escrivia i les arribava a tirar seria seu.

Un cop a la cuina, però, mentre intentava embolicar el berenar, va trobar-ho tot massa fàcil i parà en sec.

Després, va començar a menjar pel xuxo més gran, rient per haver estat perdent el temps rera un tio que podia tindre quan volgués. Ella desitjava algú per qui hagués de lluitar, així que, quan va acabar amb el regal, va escollir un cogombre de la nevera i va tornar a l’habitació.


Ferran Cerdans Serra, 2000
Publicat al Pèsol negre n.2 - Hivern 98/99
Publicat al recull "Revolta Alcalina" el març del 2001

no hi ha manera

No Hi Ha Manera
Dins d’aquell hipermercat m’oferien de tot però jo tant sols havia entrat cercant les ofertes de la quinzena, que per sort coincidien amb la meva dieta diària: espaguetis, tomàquet triturat i llegums cuites. De passada, això sí, sostrauria uns puntafines de qualitat, massa cars pel meu sou de gresca justa.

"ez dira moduak", ipuin

Supermerkatu horretan denetik eskatu zidaten, baina ni hamabostaldiko beherapenen bila nindoan soilik, zorionez nere eguneroko jan-neurriarekin koinziditzen zutenak: espagetiak, tomate birrindua eta eltzekariak. Depaso, hori bai, kalitatezko zainzuri batzuk ostuko nituen, parrandarako ere juxtu ematen duen nire soldatarentzat garestiegiak.

Castelltallat'98

El Pep aixecà la balda enfurismat i va creuar d’un bot la portalada, abaixant el canó de l’escopeta per no topar amb la llinda. El portal espetegà al seu darrera.

creuament

Després de pelar les patates, les va tallar a tires i les llançà a una paella amb oli bullint. Un cop fregides i espolsades, les deixà sobre un plat amb paper absorbent, i va intentar recordar la recepta.

Era inútil. Va sortir de la cuina, cap al menjador, i el gos començà a queixalar-lo als turmells.

- Speed!

Panxa

Mai havia estat tant a prop d’una ovella. Rera un filat, sobre el camí de carro per on passejava aquell matí, l’havia mirat fixament, deixant de pasturar.
Des d’allí dalt, aquell rostre intimidador li feu abaixar el cap dos o tres cops. La curiositat l’havia obligat a tornar a guaitar, en inferioritat de perspectiva, allò que l’aterria.

El Gran Artista Plàstic

El Gran Artista Plàstic
Disposem el Gran Artista Plàstic dins d’un pis acabat d’enguixar. La missió del Gran Poeta Urbà és decorar les parets. El tema és lliure.

Necessita un ambient favorable i gens de soroll. També els pots ben arrenglerats, els pinzells ordenats pel seu gruix i paper de diari.

Truski

Havia d’aconseguir arribar a l’oficina immediatament. Ja havien passat els vint minuts de l’esmorzar i la porta del carrer, al final del passadís, s’estava obrint. Els seus companys tornaven a la feina.

Però el fluorescent que brillava al sostre continuava atraient-lo com a una mosca. El Truski, espaordit, s’arrambava impotent a la paret, amb l’entrepà encara a les mans.

revolta alcalina

El cafè li cremava als dits, a punt de desfer l’esprimatxat plàstic del got, i el va deixar damunt la paperassa. Era el segon que havia anat a treure a la màquina del passadís, fora de la sala, ja que feia estona que no estava a gust amb els companys de feina.
Eren tots al voltant d’una gran taula rectangular, a la secció de nous projectes de la ARC, una multinacional de components electrònics adaptables al cervell humà.