tots els contes (si em moro avui)

"tots els contes (si em moro avui)" és un llibre de contes curts que serà publicat en paper durant l'any 2013 per a celebrar que el món no s'ha acabat el 2012. Contindrà tots els relats breus escrits per mi des de l'inici, però tal i com diu el subtítol, poc després de la seva publicació el títol quedarà en fora de joc.

gossos de càmping

Encara hi havia brasa sota la capa de cendra, i la llenya s’abrandà tan bon punt vam llançar-la a la barbacoa. Fosquejava i al berenador del camping les taules eren plenes de gent. Per això en arribar només havíem trobat lliure la més allunyada de les graelles, i a sorts, a dos de nosaltres ens havía tocat coure les butifarres i comprar una ampolla de whisky. Mentrestant, els altres farien el vermut.
Vaig deixar el Bitxu amb el foc, que ja anava sol, i em vaig acostar al bar esperant que no haguéssin tancat encara. Els finestrals eren oberts però no s’hi veia ningú, així que em vaig dirigir a la part del darrera, a l’entrada del magatzem...

estralls de l'amor contemporani

L’amor contemporani es redueix a una mena de contracte de propietat, i la Clàudia estava cansada de protagonitzar les pel·lícules delirants d’algú amb l’única idea al cap de posseir-la.

Al final de cada nit, havia compartit amb ell tres postes de sol i havien passejat per quatre llacs amb il·luminació natural nocturna, la lluna, ocasions en què s’haurien jurat amor etern, morrejat apassionadament i lligat amb cinta aïllant pels canells. I tot això després de patir tres accidents de cotxe i dos de moto en els quals ell la salvava de la mort i ella, la seva Clàudia, li queia rendida als peus. O bé al contrari, ell moria en els braços d’ella després d’haver-li salvat la vida, escena heroica que no impedia que en la seqüència següent aparegués de nou, a la vora del llac, per col·locar-li bé la tovallola.

La nova

La feina no és de les més perilloses que he fet, però cal estar a l'aguait en el moment que la màquina fleixa l'embalatge, en prémer un botó. Fa temps que algú va inhabilitar el polsador que evitaria accidents amb la mà que queda lliure. De fet, la major part de sistemes de seguretat de la planta han estat sabotejats pels encarregats o pels mateixos treballadors. Només així es poden assolir els mínims de producció que exigeixen.

Cal mantenir-se, doncs, fora del radi d'acció de la màquina i amb la mà esquerra a la butxaca. Centrar-se en el procés, deixar de pensar i convertir-se en un autòmat programable. Això és, fins a cert punt, fàcil. Però la repetició genera avorriment, quan un s'avorreix intenta evadir-se i les divagacions mentals no són pròpies d'un autòmat sense sentiments.

El Rei amnistiat

El Rei es va rendir i s’entregà abans no matessin tots els servents que encara li eren lleials. Li perdonaren la vida per aquest gest, però el varen obligar a escollir quina seria la cambra del palau en la que restaria empresonat per la resta de la seva vida. No en sortiria mai més i tan sols rebria pa i aigua per sota la porta.
Cohibit per les mirades expectants, trigà en prendre la decisió, però finalment va escollir la cambra de bany. Els caps de la revolta afirmaren amb un silenci pensarós la seva sapiència.

canvis substancials

El forat havia aparegut després d’una nit de pluja intensa. No era molt gran, unes tres síndries d’amplada per una o dues de profunditat: cinc síndries cúbiques doncs que havien provocat la tallada del carrer pel perill que suposava.

Aquell dissabte tot semblava engranat a la perfecció per a sortir malament; un dia d’aquests ens els que una sèrie encadenada de petits desastres relacionats i autoreferencials formen una gran tifarada en la recopilació d’abans d’adormir-se...

final

Ara mateix morim, però de la mateixa manera que només en despertar, mentre despertem, recordem parcialment els somnis que hem viscut durant la nit, en aquests moments ens sembla viure un present quan en realitat ordenem fragments de tot el que hem fet en vida, just abans de morir.

pàgines perdudes

No hi eren; per alguna raó saltava de la 36 a la 61 de cop, com si les que hi havia hagut entre elles fossin innecessàries. No gaire després van aparèixer altre vegada, sorprenentment per a mi en el següent llibre que vaig fullejar. Eren les mateixes: 37, 38, 39... més coherents en el seu nou ambient que en l’original, on no haguessin aportat res. Posteriorment les he retrobat en moltes ocasions i aquesta primera impressió s'ha confirmat: amb major o menor gràcia, han sabut adaptar-se a les noves destinacions.

un parell d'amics

Duien tan temps anant junts a tot arreu que tothom els havia tingut per parella en un moment o altre, fins que els seus aclariments els convencien: només eren amics, més aviat com germans, per tant mai no hi hauria res entre ells. Al final aconseguiren que s'oblidés el tema; els veïns del barri ja els tractaven com a germans i fins i tot els feia gràcia veure'ls anant a lligar junts. Per això, quan un dia els descobriren als dos al cotxe tothom va cridar: Incest! Incest! i el crit encara ressona.

escales de graons massa alts

Va trucar a la porta cansada, el pis era molt amunt; les escales, de graons massa alts. Ella va obrir també esgotada, acabada de llevar. No tenia ganes de veure ningú, però el malestar li va passar de cop en rebre un sol tret, precís i suficient. Ella va esperar una estona més i va tornar a prémer el timbre. No li agradava que la fessin esperar, i encara menys després de fer-la cansar. A més sentia que l’aguaitaven des de dins i mai no havia suportat els espietes.