escales de graons massa alts

Va trucar a la porta cansada, el pis era molt amunt; les escales, de graons massa alts. Ella va obrir també esgotada, acabada de llevar. No tenia ganes de veure ningú, però el malestar li va passar de cop en rebre un sol tret, precís i suficient. Ella va esperar una estona més i va tornar a prémer el timbre. No li agradava que la fessin esperar, i encara menys després de fer-la cansar. A més sentia que l’aguaitaven des de dins i mai no havia suportat els espietes. Per això, quan es va adonar que la porta era entreoberta va prémer amb ràbia, esperant encastar el pom a l'ull de la persona que l’espiava rere la porta. Ella es va penedir d’haver obert en veure el canó, però llavors ja era massa tard. La porta es va obrir sola i allí al terra hi havia el cadàver d’una noia amb un sol tret, precís i suficient, al cap. No li agradaven els cadàvers de noia, encara menys després d’haver-la fet cansar.

finalitzats

escrit en directe el 10/02, finalitzat i publicat el 17/03

• tots els contes • • 04/2012

gènere literari: 
Compartir llibres artesans