sense remitent

Vaig recollir la carta del terra perquè venia cap a mi, no volia pas ficar-me on no em demanaven; les circumstàncies foren aquestes. Era la carta original, manuscrita, però amb anotacions a llapis al marge que a manera de resposta contradeien totes les meves afirmacions. Dels estrips al paper es deduïa que la ràbia era superior a la satisfacció d’escriure unes rèpliques i fer quatre ratllades. Un cop mig estripada, s’havia introduït de nou al mateix sobre. Més que res em va sorprendre perquè era una carta que mai no havia enviat; la duia a la butxaca i no tenia cap intenció de trametre-la. Segurament l’havia perduda passejant. Em va saber greu perquè les raons que em donava el llapis semblaven força lògiques contrastant-les amb els meus retrets. Ara em faltaria saber qui em va respondre. He escrit una altra carta.

finalitzats

escrit en directe el 10/02/11, finalitzat el 11/03/11

• tots els contes • • 04/2012

gènere literari: 
Compartir llibres artesans