El Rei es va rendir i s’entregà abans no matessin tots els servents que encara li eren lleials. Li perdonaren la vida per aquest gest, però el varen obligar a escollir quina seria la cambra del palau en la que restaria empresonat per la resta de la seva vida. No en sortiria mai més i tan sols rebria pa i aigua per sota la porta.
Cohibit per les mirades expectants, trigà en prendre la decisió, però finalment va escollir la cambra de bany. Els caps de la revolta afirmaren amb un silenci pensarós la seva sapiència.

escrit en directe el 15/02, finalitzat el 05/03

directe: 

http://relats.llibres-artesans.com/2a-microcontes

Ara mateix morim, però de la mateixa manera que només en despertar, mentre despertem, recordem parcialment els somnis que hem viscut durant la nit, en aquests moments ens sembla viure un present quan en realitat ordenem fragments de tot el que hem fet en vida, just abans de morir.

escrit en directe el 15/02, finalitzat el 05/03

directe: 

http://relats.llibres-artesans.com/2a-microcontes

No hi eren; per alguna raó saltava de la 36 a la 61 de cop, com si les que hi havia hagut entre elles fossin innecessàries. No gaire després van aparèixer altre vegada, sorprenentment per a mi en el següent llibre que vaig fullejar. Eren les mateixes: 37, 38, 39... més coherents en el seu nou ambient que en l’original, on no haguessin aportat res. Posteriorment les he retrobat en moltes ocasions i aquesta primera impressió s'ha confirmat: amb major o menor gràcia, han sabut adaptar-se a les noves destinacions.

escrit en directe el 15/02, finalitzat i publicat el 06/04

directe: 

http://relats.llibres-artesans.com/2a-microcontes

Duien tan temps anant junts a tot arreu que tothom els havia tingut per parella en un moment o altre, fins que els seus aclariments els convencien: només eren amics, més aviat com germans, per tant mai no hi hauria res entre ells. Al final aconseguiren que s'oblidés el tema; els veïns del barri ja els tractaven com a germans i fins i tot els feia gràcia veure'ls anant a lligar junts. Per això, quan un dia els descobriren als dos al cotxe tothom va cridar: Incest! Incest! i el crit encara ressona.

escrit en directe el 15/02, finalitzat i publicat el 02/04

directe: 

http://relats.llibres-artesans.com/2a-microcontes

Va trucar a la porta cansada, el pis era molt amunt; les escales, de graons massa alts. Ella va obrir també esgotada, acabada de llevar. No tenia ganes de veure ningú, però el malestar li va passar de cop en rebre un sol tret, precís i suficient. Ella va esperar una estona més i va tornar a prémer el timbre. No li agradava que la fessin esperar, i encara menys després de fer-la cansar. A més sentia que l’aguaitaven des de dins i mai no havia suportat els espietes.

escrit en directe el 10/02, finalitzat i publicat el 17/03

directe: 

http://relats.llibres-artesans.com/1a-microcontes