microcontes, relats hiperbreus

relats hiperbreus, microcontes originals en català de ferran cerdans serra, en copyleft

El Rei amnistiat

El Rei es va rendir i s’entregà abans no matessin tots els servents que encara li eren lleials. Li perdonaren la vida per aquest gest, però el varen obligar a escollir quina seria la cambra del palau en la que restaria empresonat per la resta de la seva vida. No en sortiria mai més i tan sols rebria pa i aigua per sota la porta.
Cohibit per les mirades expectants, trigà en prendre la decisió, però finalment va escollir la cambra de bany. Els caps de la revolta afirmaren amb un silenci pensarós la seva sapiència.

final

Ara mateix morim, però de la mateixa manera que només en despertar, mentre despertem, recordem parcialment els somnis que hem viscut durant la nit, en aquests moments ens sembla viure un present quan en realitat ordenem fragments de tot el que hem fet en vida, just abans de morir.

pàgines perdudes

No hi eren; per alguna raó saltava de la 36 a la 61 de cop, com si les que hi havia hagut entre elles fossin innecessàries. No gaire després van aparèixer altre vegada, sorprenentment per a mi en el següent llibre que vaig fullejar. Eren les mateixes: 37, 38, 39... més coherents en el seu nou ambient que en l’original, on no haguessin aportat res. Posteriorment les he retrobat en moltes ocasions i aquesta primera impressió s'ha confirmat: amb major o menor gràcia, han sabut adaptar-se a les noves destinacions.

un parell d'amics

Duien tan temps anant junts a tot arreu que tothom els havia tingut per parella en un moment o altre, fins que els seus aclariments els convencien: només eren amics, més aviat com germans, per tant mai no hi hauria res entre ells. Al final aconseguiren que s'oblidés el tema; els veïns del barri ja els tractaven com a germans i fins i tot els feia gràcia veure'ls anant a lligar junts. Per això, quan un dia els descobriren als dos al cotxe tothom va cridar: Incest! Incest! i el crit encara ressona.

escales de graons massa alts

Va trucar a la porta cansada, el pis era molt amunt; les escales, de graons massa alts. Ella va obrir també esgotada, acabada de llevar. No tenia ganes de veure ningú, però el malestar li va passar de cop en rebre un sol tret, precís i suficient. Ella va esperar una estona més i va tornar a prémer el timbre. No li agradava que la fessin esperar, i encara menys després de fer-la cansar. A més sentia que l’aguaitaven des de dins i mai no havia suportat els espietes.

la tribu

Els membres de La Tribu viuen escampats arreu. Ningú no sap qui són sinó és d’un ells, i ningú no sap que n’és fins que no es troba amb un dels seus.

Quan es produeix el contacte, fit a fit els seus ulls es dilaten i tàcitament comencen a admirar-se.

Normalment aquest silenci inicial no es trenca: el seu secret és massa gran com per a traduir-lo a cap idioma, i se’l reserven amb orgull. Com a molt, per a celebrar el moment, fan un cigarret, ros o negre. Mestís, en qüestions de tabac, sembla que no pot ser.

declaració de l'escombriaire

L’escombra lliscava amb suavitat sobre la dura i polida Plaça de l'Ajuntament. En arribar, però, a una capa fina de terra que havia aparegut durant la nit, vaig arrossegar tres o quatre fulles que no havia vist abans. La meva intenció era recollir-les d'una passada, però de sobte ja n'hi havia una dotzena que s’escamparen voleiant. Vaig gratar de nou la cuirassa de ciment que separa la ciutat de la natura i a cada escombrada sorgien fulles i més fulles d’un verd enrabiat, incontestable, que van ser les que van acabar inundant la plaça.

La Seu Divina

Tots els diumenges al matí les notes brollen de l’òrgan i es precipiten com gotes d’aigua perfumada en cascades de colors purs sobre els feligresos sense paraigües: és pluja beneïda. Les melodies gelatinoses els envolten, diorames de colors brollen del sostre i els abracen seguint recorreguts calidoscòpics en espiral. Milers de guspires multicolors degoten pausadament en l’ambient translúcid i dens de la nau. En contactar amb el terra moren en un instant i reneixen per tornar a caure des del cel sense fi.